FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
| Títol original: La vie
est un long fleuve tranquille Direcció: Etienne Chatiliez Producció: Charles Gassot, França, 1988 Guió: Florence Quentin i Etienne Chatiliez Fotografia: Pascal Lebegue Música: Gérard Kawezynski Muntatge: Chantal Delattre Intèrprets: Benoit Magimel (Momo), Valerie Lalande (Bernadette), Tara Romer (Millon), Jerome Floch (Toc-Toc), Sylvie Cubertafone (Ghisteine), Emmanuel Cendrier (Pierre), Guillaume Hacquebart (Paul), Jean-Brice van Keer (Mathieu) Durada: 89 minuts |
 |
|
Sinopsi
Els LeQuesnoy, una família burgesa, i els Groseille, una família pobre i anàrquica, viuen a la petita ciutat de Baupame, al nord de França. Les seves vides no tindrien absolutament res en comú si dotze anys enrere la infermera Josette, amant del doctor Mavial, no hagués intercanviat dos nadons: Momo, fill dels LeQuesnoy, va anar a parar a la família Groseille, i Bernadette, filla dels Groseille, va anar a parar a la família LeQuesnoy. Ara, després de la mort de l'esposa del doctor Mavial, Josette comprèn que el metge mai no es casarà amb ella i decideix escriure a les dues famílies per explicar-los la veritat.
Objectius pedagògics
- Comprendre i valorar les diferències entre els LeQuesnoy i els Groseille, tenint en compte les seves particularitats socials i culturals.
- Valorar els sentiments i els principis ideològics i morals que mouen els pares i les mares de les dues respectives famílies.
- Entendre els dos models familiars clarament diferenciats que se'ns proposen a la pel·lícula a partir del comportament i l'actitud de les dues mares.
- Valorar la importància del context familiar i cultural dels LeQuesnoy i dels Groseille en la formació de la personalitat i en l'educació dels seus respectius fills.
- Apreciar els recursos narratius i expressius utilitzats al film per conèixer les vivències i les relacions que s'estableixen entre totes dues famílies.
- Aproximar-se a la figura del director francès Etienne Chatiliez.
Procediments
- Valoració de la pel·lícula d'Etienne Chatiliez com a reflex (més o menys distorsionat) d'unes diferències socials i familiars clarament inspirades en la realitat.
- Identificació dels valors morals i ètics en què s'inspira el film per construir dos models familiars tan diferenciats.
- Anàlisi de l'estructura narrativa i temporal de la pel·lícula: qui explica la història?, amb quin objectiu?, quant temps transcorre des de l'inici fins al final?
- Atribució a cadascun dels personatges d'un valor simbòlic dins de la narració: hi ha un personatge protagonista?, quins models de comportament i quins principis defensa?, quins personatges l'envolten?, què representa cada personatge?
- Identificació i explicació de tots aquells referents de la pel·lícula (històrics, geogràfics, polítics, econòmics...) que siguin extrapolables a la nostra societat.
- Anàlisi del lèxic i dels diàlegs del film a partir de les diferències culturals, socials i de classe que s'estableixen entre totes dues famílies.
Actituds
- Comprendre el valor simbòlic dels LeQuesnoy i els Groseille com a dos models familiars radicalment diferents i fins i tot oposats.
- Desenvolupar una actitud crítica respecte a l'evolució global dels principals personatges de la pel·lícula a partir del moment en què entren en contacte amb un model familiar i social oposat al seu.
- Valorar críticament el final del film.
|
|
Rics i pobres, pobres i rics
La vida es un largo río tranquilo, debut en la direcció del francès Etienne Chatiliez (nascut l'any 1952), és una divertida comèdia que gira al voltant de les diferències i les oposicions que s'estableixen entre dues famílies. Els LeQuesnoy i els Groseille no s'haurien conegut mai si Josette, la infermera amant del doctor Mavial, no hagués intercanviat els seus fills respectius. Aquesta anècdota (i també tot el que fa referència a la relació més sexual que amorosa entre la infermera i el metge) és utilitzada pel director com a simple punt de partida.
La història ens endinsa en dos models familiars radicalment oposats: els LeQuesnoy, una família burgesa, rica i religiosa, que viu en una casa magnífica en un dels barris residencials més cars de la ciutat, i els Groseille, una família pobra i anàrquica, que viu en unes pèssimes condicions de vida i en un dels suburbis més pobres de la ciutat. Cap dels membres de la família Groseille mostra cap mena d'intenció de millora o de progrés. En el fons, són feliços, si bé Chatiliez puntualitza en determinats moments la seva falta d'escrúpols (la mare sembla disposada a vendre's tots els seus fills sense problemes per poder tenir diners que després gasta en bestieses), la seva mala educació, la seva incultura i la seva falta de valors. El pare, ferit a la guerra, es passa el dia jugant a les cartes; la filla gran se'n va al llit amb el primer noi que passa pel seu costat, els fills petits no van cap dia a l'escola i l'altre fill, que acaba de sortir de la presó, es passa el dia mirant la televisió i pensant en el sexe.
Chatiliez exagera i distorsiona tots dos nuclis familiars i esquematitza tots i cada un dels seus membres sense perdre en cap moment el contacte amb la realitat, i confereix a la història un aire de paròdia grotesca i trepidant. En aquest punt resideix precisament la gràcia del títol original de la pel·lícula: "La vida no és un llarg riu tranquil", diu un dels protagonistes de la història. El director dóna la volta a aquesta afirmació, convertint una història dramàtica i trista en una faula agradable que convida a la reflexió amb un somriure.
La descomposició de la família
El principal conflicte del film esclata de sobte en el moment en què totes dues famílies reben a casa seva la carta de la infermera Josette, punt d'inflexió al voltant del qual gira tota la història. A partir del moment en què coneixen la veritable identitat dels seus fills, la família LeQuesnoy és la que experimenta el canvi més brutal: la seva hipocresia, la seva "felicitat de disseny", s'enfonsa estrepitosament quan els seus quatre fills veritables entren en contacte amb Momo i el seu ambient social i familiar. Momo s'adapta perfectament bé a la nova situació, que tant ell com la seva família (especialment la seva mare) contemplen com una manera fàcil de guanyar diners. Bernadette, la filla real dels Groseille, en canvi, es nega a acceptar la realitat: la nena és, paradoxalment, la filla dels LeQuesnoy que més ha integrat els valaors familiars, i la que pateix en totes les seves conseqüències la destrucció de la família que sempre havia conegut.
Chatiliez oposa els dos mons que cadascuna de les families representa, centrant especialment la seva crítrica en la família burgesa (especialment pel que fa referència a l'ambient religiós que viuen els nens a l'escola), subratllant-ne, amb la seva ràpida descomposició, la ineptitud dels pares, incapaços de fer front a la situació, i la feblesa de les seves idees i del seu comportament. No n'hi ha prou amb els diners ni amb les escoles privades més cares per educar els fills. L'ambient elegant però buit i fred dels LeQuesnoy contrasta amb l'alegre despreocupació i la vulgaritat del pis terriblement desordenat i brut dels Groseille, però malgrat aquesta indiscutible felicitat i llibertat, la família dels Groseille deixa també molt a desitjar. La hipocresia dels Le Quesnpoy contrasta així amb la total falta d'escrúpols dels Groseille que solament esperen obtenir un benefici econòmic que invertiran per gastar-lo de la forma més absurda en una exemplar visualització del consumisme de les societats actuals. Ambdues famílies estan situades en extrems oposats, i la distància entre totes dues s'endevina realment insalvable. Momo és l'únic personatge capaç de conviure amb dos móns tan diferents i oposats sense cap mena de problema, distingint perfectament els límits de cadascun d'ells i aprofitant les seves virtuts i els seus defectes, per viure tranquil·lament i sense problemes. És l'únic personatge que, al final, troba el punt mig exacte entre un i altre extrem i, per això, el més feliç de tots. Per Momo, la vida sí que és un llarg riu tranquil.
Proposta d'activitats
- Conèixer la situació actual de zones residencials riques i zones suburbials i subdesenvolupades en una mateixa ciutat.
- Contrastar els dos models familiars segons el grau de desenvolupament econòmic i cultural.
- Enumerar i comentar els aspectes definitoris i determinants de les famílies de la nostra societat actual.
- Valorar les principals diferències i coincidències entre els LeQuesnoy i els Groseille, tenint en compte la possible relació entre l'experiència personal i determinades situacions plantejades a la pel·lícula.
- Conèixer i valorar la funció econòmica i social de la família.
- Considerar i valorar la importància que els dos models familiars proposats a la pel·lícula tenen per a l'educació i la formació de la personalitat dels seus fills respectius.
|
|
FITXA DE TREBALL
- Els LeQuesnoy i els Groseille són caricatures de dos models familiars perfectament extrapolables a la realitat de la nostra societat. Enumereu i valoreu les principals característiques i els principis ètics i morals de cadascuna de les dues famílies.
- Un dels principals elements d'interès de la pel·lícula són les diferències que s'estableixen entre les zones residencials més cares i els suburbis o zones subdesenvolupades dins d'una mateixa ciutat. Creieu que aquest fet continua existint en l'actualitat? Per què? Coneixeu alguna ciutat en què coexisteixin zones residencials riques i pobres?
- Els fills dels LeQuesnoy estudien en una escola privada i en un ambient religiós estricte, mentre que els fills dels Groseille no van a l'escola ni reben cap mena d'educació per part dels seus pares. Creieu que aquest fet explica o justifica el seu comportament al llarg de tota la pel·lícula? Per què?
- Els LeQuesnoy i els Groseille reaccionen de manera molt diferent en conèixer la veritable identitat dels seus fills respectius. A quina família afecta més la notícia? Creieu que les seves reaccions s'adeqüen a la situació social i econòmica en què viuen? Com reaccionarieu si sabéssiu de cop i volta que algun membre de la vostra família prové d'una família molt rica? I si prové d'una família molt pobra?
- Una de les característiques principals de la pel·lícula és el retrat dels personatges, rics i pobres, que es constitueixen en representacions d'arquetipus perfectament definits. Valoreu les principals característiques de cadascun d'ells, tenint en compte les similituds més importants entre el seu comportament i el comportament de persones reals del carrer.
- El director Etienne Chatiliez planteja un final obert a múltiples possibilitats i a diverses interpretacions. Fent un balanç del que passa a la pel·lícula des del principi fins al final, arribeu a alguna conclusió? Creieu que la pel·lícula podria acabar d'una altra manera? Quina?
