FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
| Títol original: Un été
à La Goulette Director: Ferid Boughedir Producció: Marie-Françoise Mascaro, França / Tunísia, 1996 Guió: Ferid Boughedir i Nouri Bouzid Fotografia: Robert Alazraki Música: Jean-Marie Senia Muntatge: Andrée Davanture i Catherine Poitevin Repartiment: Gamil Ratib (Hadj Beji), Mustapha Adouani (Youssef), Guy Nataf (Jojo), Ivo Salerno (Giuseppe), Amed Hedhili (Wassila), Michael Boujenah, Claudia Cardinale, Hélène Catzaras, Lisa Seror, Mohamed Driss, Fatma Ben Saidane Durada: 89 minuts |
 |
|
Sinopsi
La Goulette, 1967. Youssef, un àrab musulmà que treballa de revisor al tren de la costa, i els seus millors amics, Jojo, un jueu de Tunísia propietari d'un bar, i Giuseppe, un catòlic d'origen sicilià que treballa de pescador, tenen tres filles de setze anys, Meriem, Gigi i Tina, respectivament, que són amigues inseparables. Durant la celebració d'una festa, les tres noies són enxampades pels seus pares amb tres nois de religions diferents a les seves, i les tres famílies es barallen, acusant-se mútuament de tot el que ha passat.
Objectius pedagògics
- Reconèixer els prejudicis religiosos i socials vigents a les societats àrabs i africanes de l'actualitat, que han desembocat en un conflicte sagnant i inacabable.
- Valorar els sentiments i els principis morals i religiosos que mouen les tres famílies protagonistes de la història, simbolitzades en Youssef, Jojo i Giuseppe.
- Comprendre la vigència i la necessitat de valors com la tolerància, el respecte i la llibertat, no només en la societat en què està ambientada la pel·lícula, sinó també en la nostra.
- Valorar l'esclat del conflicte bèl·lic i les seves tràgiques conseqüències en relació amb la visió optimista i desenfadada de la vida a La Goulette que presenta la pel·lícula.
- Entendre i valorar els recursos narratius i expressius utilitzats a la pel·lícula per subratllar la necessitat de conviure en la tolerància, la comprensió i el respecte.
Procediments
- Valoració del film com a reflex d'una situació de pau i llibertat que els conflictes entre les religions jueva, àrab i cristiana han acabat per trencar de manera irreversible.
- Anàlisi i explicació dels canvis més significatius que el conflicte entre aquestes tres religions ha experimentat des dels anys seixanta fins a l'actualitat.
- Identificació i explicació dels referents històrics, geogràfics i religiosos que apareixen a la pel·lícula.
- Comparació de la visió dels conflictes religiosos i de la difícil convivència entre persones de diferents religions que ofereixen els mitjans de comunicació i la visió radicalment oposada que en fa la pel·lícula.
- Anàlisi de l'estructura narrativa i temporal del film: qui i quan explica la història?, quan temps transcorre des del principi fins al final?
Actituds
- Valorar la riquesa que aporta la multiculturalitat i la convivència entre individus de diferents societats i religions.
- Desenvolupar una actitud crítica pel que fa a la intolerància, la falta de respecte i la incomprensió davant d'altres formes de vida i de cultura.
- Valoració crítica del final del film.
|
|
L'últim estiu a La Goulette
Segona pel·lícula de ficció del director de Tunísia Ferid Boughedir (nascut l'any 1944), Un verano en La Goulette és un film insòlit i valent en els temps d'intolerància, intransigència i fonamentalisme que vivim en l'actualitat.
Amb una falta de pretensions i una senzillesa admirables, Boughedir mira amb nostàlgia un passat no gens llunyà en què jueus, cristians i àrabs convivien en pau i felicitat, respectant les seves creences i diferents models de vida. El port de La Goulette, al costat de la capital de Tunísia, era en aquells anys un exemple paradigmàtic de multiculturalitat, de convivència i de llibertat. Com explica el mateix director, "la tolerància es troba a la base de la cultura àrab musulmana: és fonamental, no es tracta només d'una simple elecció per part del musulmà, sinó d'una de les condicions essencials de l'Islam".
L'estiu de l'any 1967, moment en què està ambientada la pel·lícula, és el punt que confereix a la història el seu sentit últim i definitiu, ja que, com expliquen una sèrie de rètols al final del film, poques hores després tindria lloc la declaració de la guerra àrab-israeliana dels sis dies (1), que suposaria la definitiva sortida de Tunísia de tots aquells que no fossin àrabs. Un verano en La Goulette és, doncs, l'últim estiu de La Goulette, el final d'una època d'harmonia i llibertat que potser no tornarà mai més: l'amistat de Youssef, Jojo i Giuseppe es trencarà per sempre; Meriem, Gigi i Tina no tornaran mai més a estar juntes. Però el director amb prou feines insinua el final tràgic de la història, que no és ni pretén ser en cap moment el relat dels tristos esdeveniments que van posar fi a anys convivència i respecte.
Boughedir vol donar una visió alegre i desenfadada de la vida i amb aquest objectiu construeix una comèdia agradable, que no només reflecteix amb exactitud la vida a Tunísia a l'època en què està ambientada la història, sinó que, tenyida d'optimisme i felicitat, aconsegueix traslladar els espectadors l'alegria de viure en llibertat, la immensa riquesa de conviure en la tolerància, el respecte i la comprensió. En aquest context se situa la breu intervenció de la popular actriu italiana Claudia Cardinale (nascuda a La Goulette l'any 1938), filla d'una família italiana establerta a Tunísia durant generacions, que s'interpreta a si mateixa amb gairebé trenta anys menys dels que té en realitat.
Una mirada desenfadada
Amb una àmplia experiència en el terreny del documental (2), Boughedir analitza amb detall la vida de Tunísia anterior a l'esclat de la guerra àrab-israeliana i contempla amb bonhomia i tendresa tots els seus habitants, des dels més petits fins als més grans. La curiosa obstinació de les tres noies adolescents per perdre la virginitat abans d'un dia predeterminat (el quinze d'agost), i el posterior enfrontament de les seves famílies com a conseqüència d'aquest fet, és una mera anècdota.
Tot i no tractar-se d'un tema especialment alegre ni divertit, el director l'utilitza com a simple punt de partida, i construeix al seu voltant, un mosaic d'ambients i de situacions i una gran xarxa de personatges que es van relacionant entre si.
L'amistat de Youssef, Jojo i Giuseppe, com es demostra al final, està molt per sobre del seu orgull, de les seves creences i de la seva manera de pensar. Les seves vides no tenen sentit si les tres famílies no es tenen l'una a l'altra, si no són capaces de conviure. L'únic element discordant, que Boughedir constitueix en una mena de símbol de tot allò obsolet i desfasat que encara conserven les institucions àrabs, és el vell obsessionat amb Meriem: és l'únic personatge infeliç, amargat, que mostra una brutal falta d'escrúpols amb els seus llogaters i es comporta gairebé com un nen petit en la seva obsessió per denunciar i perseguir les tres noies, impedint al preu que sigui que tinguin relacions sexuals. La seva obsessió perquè Meriem cobreixi el seu rostre amb un vel s'endevina com un símbol del fonamentalisme i de la total submissió a unes normes morals i religioses rígides i excessives. El vell és l'única ombra fosca en el mosaic de llums i colors de La Goulette, una amenaça llunyana i insignificant que, poc després de la seva mort, esdevindrà real. La felicitat de les tres famílies protagonistes i de tots els habitants de La Goulette es veurà trencada una vegada acabat el film per l'esclat d'un conflicte bèl·lic al qual són completament aliens i amb el qual no tenen res a veure.
NOTES(1) La guerra dels sis dies va tenir lloc a principis del mes de juny de 1967 com a resultat de l'escalada de tensió entre Israel i els països àrabs, que ja s'havien enfrontat en dues ocasions anteriors (el 1948 i el 1956). Les primera guerra va esclatar immediatament després de la proclamació de l'estat d'Israel, el dia 15 de maig de 1948, mentre que la segona va esclatar com a conseqüència de l'aïllament d'Israel per part dels països àrabs i de la nacionalització del Canal de Suez per part d'Egipte. El juny de 1967 Israel va destruir les forces aèries àrabs i va atacar Egipte, Síria i Jordània, amb resultats catastròfics. Pocs dies després, el Consell de Seguretat de l'ONU va exigir la fi de les hostilitats, que va ser acceptada pels diferents estats contendents. (tornar)
(2) Ferid Boughedir, director de cinema, crític i professor, es va donar a conèixer l'any 1974 amb una tesi sobre el cinema africà realitzada a la universitat de La Sorbona, de París. Abans de dirigir la seva primera pel·lícula de ficció, Alfaouine (1990), va realitzar els documentals El cinema de l'Àfrica Negra (1983) i El nou cinema àrab (1987), que van obtenir una excel·lent acollida i que són considerats actualment obres de referència imprescindibles per conèixer el cinema dels països àrabs i africans. (tornar)
Proposta d'activitats
- Conèixer la situació actual de les persones de religions diferents a l'oficial en els països àrabs i africans.
- Considerar els conflictes entre diferents religions en la nostra societat, tenint en compte el pes creixent de la immigració.
- Enumerar i valorar les diferències i les semblances més importants entre les religions jueva, àrab i cristiana a partir d'alguns dels exemples que proposa el film.
- Investigar el fenomen de la multiculturalitat i la vigència de valors com la tolerància i el respecte en la nostra societat a partir d'altres experiències més o menys similars a les que explica la pel·lícula.
- Buscar informació sobre pel·lícules que tractin un tema similar al d'Un verano en La Goulette, determinar quina visió aporten a la situació plantejada en el film i comentar les diferències i les coincidències més notables que s'estableixen entre elles.
|
|
FITXA DE TREBALL
- Tot i les seves diferents creences, Youssef, Jojo i Giuseppe mantenen una forta amistat. Creieu que aquesta situació és possible en l'actualitat? Coneixeu persones que hagin viscut o que s'hagin trobat en situacions semblants?
- El film de Ferid Boughedir és un cant a la multiculturalitat i a la tolerància. Comenteu i valoreu els aspectes que et semblin més positius i suggeridors de la convivència amb persones d'altres cultures i formes de vida.
- La vida tranquil·la i alegre de La Goulette contrasta de manera brutal amb les tràgiques conseqüències que provocarà l'esclat de la guerra àrab-israelana. Com creieu que afectarà el conflicte a les tres famílies protagonistes de la pel·lícula? Canviarà de manera irreversible la relació entre Yousseff, Jojo i Giuseppe? I l'amistat entre les seves filles?
- Les presumptes relacions sexuals de Meriem, Gigi i Tina amb tres nois de religions diferents a les seves provoca el trencament de les relacions entre els membres de les seves respectives famílies. Creieu que es tracta d'una reacció exagerada? Es pot parlar de veritable tolerància i multiculturalitat a La Goulette quan les relacions entre membres de diferents religions continua sent un tabú?
- Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribeu a alguna conclusió?, què creieu que ens vol explicar Ferid Boughedir amb aquesta història? Valoreu i comenteu les relacions que s'estableixen entre la tristesa i la gravetat d'alguns dels fets plantejats al film amb el to festiu i alegre que el director imposa al conjunt.
