LAS CARTAS DE ALOU
FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
| Títol original: Las
Cartas de Alou Direcció: Montxo Armendáriz Guió: Montxo Armendáriz Fotografia: Alfredo F. Mayo Música: L. Mendo i B. Futer Producció: Elías Querejeta y TVE, Espanya 1990 Intèrprets: Mulie Jarju, Eulalia Ramón, Ahmed El-Maaroufi, Akonio Dolo, Albert Vidal, Rosa Morata, Margarita Calahorra Durada: 92 minuts |
 |
|
INDICACIONS PER AL PROFESSORAT
Sinopsi
Alou, un senegalès que entra clandestinament a Espanya, es veu forçat a treballar a diversos llocs en unes condicions molt precàries per la seva situació d'il.legal. Gràcies a les cartes que envia periòdicament a la seva família, coneixem les seves experiències i sentiments en aquest difícil procès d'integració en la societat espanyola. Inicia el seu trajecte a les costes d'Almeria, treballant en els hivernacles. Continua cap a Madrid, on té el primer contacte amb la venda il.legal. Després es desplaça al Segrià per treballar en la collita de la fruita i finalment se'n va a Barcelona, on treballa en el taller de confecció d'un altre immigrant africà. L'aventura s'interromp amb la seva detenció per part de la policia, però de nou torna travessar l'Estret, tancant-se així el cicle que deixa una porta oberta a l'esperança.
Objectius pedagògics
- Conèixer les dures condicions de vida que pateixen les persones immigrades en el nostre país.
- Entendre les dificultats d'integració que tenen les persones immigrades procedents de cultures diferents a la nostra.
- Valorar els sentiments i els principis morals que guien l'actitud i les accions dels personatges africans.
- Reconèixer els prejudicis racistes vigents a la nostra societat.
- Considerar la visió crítica del problema que aporta la pel.lícula .
- Apreciar els recursos narratius utilitzats a la pel.lícula per a conèixer les vivències del protagonista.
Procediments
- Valoració de la pel.lícula com a a reflex de la situació social del moment en què es va realitzar.
- Explicació dels canvis actuals en la legislació que regula la situació de la població immigrada.
- Identificació dels prejudicis racistes que s'amagen en les actituds quotidianes dels persoantges autòctons que apareixen a la pel.lícula.
- Anàlisi de l'estructura narrativa del film: com comença i com acaba, a través de quin recurs coneixem els sentiments del protagonista i dels seus amics, etc.
- Comparació de la visió que ens dóna el film sobre les persones immigrades amb la que ens ofereixen habitualment els mitjans de comunicació.
Actituds
- Valoració de la riquesa cultural que aporta la immigració.
- Desenvolupar una actitud crítica respecte a qualsevol forma d'intolerància i de discriminació.
|
|
GUIA DIDÀCTICA
El reconeixement de l'altre
Las cartas de Alou és un film de denúncia que pretén alertar sobre les condicions precàries de la vida de la població immigrada que començava a arribar al nostre país. Un dels principals mèrits de la pel.lícula és evidenciar una situació d'injustícia i de discriminació que poca gent volia reconèixer.
Els problemes legals, econòmics o socials de la immigració eren tractacts repetidament en pel.lícules europees o nord-americanes, però encara no havia merescut l'atenció del cinema espanyol, si exceptuem Rio abajo de José Luís Borau (1984) sobre la situació dels immigrants mexicans als Estats Units. D'una banda, la novetat del fenomen i la poca importància quantitativa en relació amb altres països, i de l'altra, la dificultat del seu tractament, expliquen la poca atenció del cinema espanyol envers aquest problema social que, tanmateix tampoc no era encara prou reconegut ni acollit en altres àmbits de la societat.
Montxo Armendáriz aconsegueix a Las cartas de Alou un film que és alhora compromès, rigorós i objectiu. En denunciar aquest problema social defuig dels plantejaments extrems i de les situacions dramàtiques que fàcilment provoquen la identificació sentimental del públic, però que no tenen cap eficàcia com a reconeixement crític d'una situació de la que tothom és,en certa mesura, responsable.
Al públic li és molt fàcil condemnar una situació extrema de racisme i identificar-se amb la víctima, però quan pot reconèixer una situació més propera a la seva quotidianitat les dificultats augmenten. Recordar les circumstàncies que viuen diàriament aquestes persones immigrades molt a prop nostre provoca un rebuig immediat pel sentiment de culpa que provoca. No és fàcil prendre consciència dels prejudicis que tothom comparteix davant la diferència de l'altre, ni tampoc de les pors i temors als que responen aquests prejudicis. Montxo Armendáriz ha aconseguit apropar-nos críticament a la realitat immediata d'aquestes persones vingudes d'altres països gràcies a un canvi de visió de les circumstàncies que els toca viure. Al situar-nos en la perspectiva de les persones immigrades, de les seves necessitats i sentiments, comprenem que la majoria de vegades el seu aïllament i la seva soledat no és resultat solament d'una actitud obertament discriminatòria sinó de la indiferència de la gent per la seva situació (1).
El viatge d'Alou
L'esquema narratiu de la pel.lícula es constueix a partir de l'itinerari d'un viatge. Alou, el seu protagonista, travessa l'estret de Gibraltar i la seva primera parada, breu i fugaç, es produeix als hivernacles d'Almeria. Continua cap a Madrid, on es fa més pal.lèsa la seva condició d'estranger, d'estrany respecte als costums i als valors de la gent que l'envolta. Aconsegueix aprendre l'idioma però no disminueix el seu sentiment d'aïllament, que, contràriament, augmenta en comprendre el rebuig que desperta entre la gent del carrer.
L'única possibilitat que se li ofereix per a sobreviure com a il.legal és la venda ambulant, però ben aviat s'adona que aquesta situació no li permet viure. Sense possibilitats per regular la seva situació ni aconseguir millorar les seves condicions de vida, decideix anar al Segrià per treballar a la collita de la fruita. Allí coneixerà Carmen, una noia amb qui intentarà iniciar una relació, però el pes de les circumstàncies l'obliguen a renunciar a les seves esperançes i continua el seu viatge cap a Barcelona. Allí trobarà feina en un taller clandestí de confecció, propietat de Mulei, un immigrant africà que s'ha integrat gràcies a l'especulació i l'explotació dels seus propis companys. La relació entre Alou i Mulei anirà degradant-se fins a ser substituïda per l'amistat amb Moucef, que represetarà per Alou la possibilitat d'aconseguir una forma de vida més digna que la proposada per Mulei. El seu aprenentatge finalitzarà amb la seva detenció, que el retorna al seu punt de partida. Malgrat tancar-se el cicle del seu trajecte, sorgeix de nou l'esperança amb l'inici d'una nova travessa, que pot ser la definitiva.
El viatge físic d'Alou
simbolitza un procés interior de coneixement que actua en una doble direcció
en relació a sí mateix i als altres. Aquesta experiència es reprodueix tambè
des del punt de vista de l'espectador i de l'espectadora, que gràcies a les
vivències d'Alou han pogut reconèixer la seva pròpia realitat, aquella que
s'ha construït silenciosament sobre la negació de la diferència. Montxo Armendáriz
aconsegueix demostrar amb el seu relat que ens convertim amb estranys a nosaltres
mateixos quan neguem l'existència de l'altre.
NOTA
(1) Respecte al racisme existent a la societat espanyola, Montxo Armendáriz afirma que "no es tracta de manifestacions extremes, com poden ser les del Ku Kux Klan o de l'extermini dels jueus pels nazis, sinó la d'un racisme que està impregnat en els trets més quotidians i profunds de la nostra societat". Segons la seva opinió "els immigrants senten, fonamentalment, una sensació d'aïllament i de marginació. Les pateixen en la mirada de la gent, en el despreci amb que se'ls tracta a les botigues o quan volen llogar un pis; en les seves relacions amb les noies i en moltes situacions quotidianes". Considera que " no som racistes fins que el problem no ens afecta. Quan tenim el problema dins de casa canviem d'actitud (...), de manera que no cal que hi hagi violència directa o persones monstruoses per a que el racisme existeixi i es manifesti". (tornar)
Proposta d'Activitats
- Conèixer la situació actual de les persones immigrades a la propia localitat segons la normativa jurídica vigent.
- Detectar actituds racistes en els comportaments més quotidians de la gent del propi entorn.
- Considerar les diverses interpretacions que té el terme integració en funció de l'acceptació o de la negació de les diferències.
- Identificar les diverses actituds que exemplifiquen els personatges de la pel.lícula.
- Considerar quines actituds i valors respecte a les persones immigrades es desprenen de les informacions que rebem a través dels mitjans de comunicació.
- Buscar informació sobre les
pel.lícules que s'han realitzat a Espanya en els últims 10 anys sobre una
temàtica similar a la tractada a Las cartas de Alou i determinar quina visió
aporten del problema.
|
|
FITXA
DE TREBALL
- Explica la visió d'Alou repecte als nostres valors i les nostres formes de vida: ¿Quines coses li resulten més estranyes i quines més similars a les seves? ¿A través de quina via coneixem les seves opinions?
- ¿Quines opinions o quins costums d'Alou et semblen més estranyes?
- ¿Quins aspectes has descobert gràcies a la pel.lícula sobre les condicions de vida dels immigrants?
- ¿Quines situacions reflectides a la pel.lícula continuen produint-se actualment i quines estan ja solucionades?
- ¿Quines són les comunitats d'immigrants més nombroses de la teva ciutat?
- ¿Actualment, les condicions legals de les persones immigrades són millors que les que ens mostra el film?
- ¿A quins barris de la ciutat on vius es concentra la població immigrant? Si valores les característiques urbanístiques i arquitectòniques de la zona ¿quines conclusions en treuries?
- Identificar el tipus de conflictes (socials, polítics, jurídics, econòmics, personals, etc) que mostra la pel.lícula. I apuntar quin tipus destaca la pel.lícula com a més rellevant per entendre la situació d'Alou.
