FLORES DE OTRO MUNDO

Castellano

FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL


FITXA TÈCNICA

Títol original: Flores de otro mundo
Direcció: Icíar Bollaín
Guió: Icíar Bollaín i Julio Llamazares
Fotografia: Teo Delgado
Música: Pascal Gaigne
Producció: Santiago García de Leániz, Enrique González Macho (La Iguana - Alta Films S.A.); Espanya, 1999
Intèrprets: José Sancho (Carmelo), Lisette Mejía (Patricia), Luis Tosar (Damián), Marilin Torres (Milady), Chete Lera (Alfonso), Elena Irureta (Marirrosi), Amparo Valle (mare), Rubén Ochandiano (Óscar)
Durada: 105 minuts

 

 


INDICACIONS PER AL PROFESSORAT


Sinopsi

Patricia és una dominicana que fuig de Madrid buscant espai i seguretat econòmica per als seus fills petits. Marirrosi ve de Bilbao, treballa i té una vida autònoma i confortable però està sola. Milady, cubana, acaba de fer vint anys i ha deixat l'Havana buscant un altre món. Totes tres intenten trobar la felicitat en companyia, al costat d'algun dels homes de Santa Eulalia, un poble castellà on no hi ha dones joves. Patricia i Marirrosi arriben juntes, en una caravana organitzada pels homes del poble. A Milady la porta de Cuba Carmelo, un home ric que hi viatja amb regularitat.


Objectius pedagògics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DIDÀCTICA


Tres històries, sis vides, un món

Flores de otro mundo s'apropa a la vida de sis personatges, tres dones i tres homes, que lluiten de maneres diferents contra l'amenaça de la soledat.

Ambientada a Santa Eulalia, nom fictici del poble de Cantalojas, situat entre les províncies de Sòria i Guadalajara, la història s'obre amb l'arribada al poble d'una caravana de dones que han estat convidades pels homes solters de la localitat.

Ràpidament, la trama es concentra en dues dones, l'una dominicana, Patricia, i l'altra basca, Marirrossi, que simpatitzen amb dos homes del poble, Damián i Alfonso. La tercera relació de parella que se'ns presenta és la de Milady, una jove cubana que deixa l'Havana i aterra al poble de la mà de Carmelo, un home adinerat que ja ha viatjat en altres ocasions a Cuba.

Si bé totes tres relacions neixen d'un mateix desig mutu, l'èxit de cadascuna d'elles dependrà de l'encaix que tindrà cada necessitat individual en l'homòloga i en l'ambient en què esdevenen aquestes relacions: d'una banda, cada personatge formula obertament les seves pretensions (la trama narrativa neix a partir d'un acord, homes i dones que es busquen…) i intenta acordar-les amb les de la seva respectiva parella; però, de l'altra, aquesta negociació sentimental aparentement equitativa (un home i una dona, Damián i Patricia, Alfonso i Marirrosi, Carmelo i Milady…) està seriosament condicionada per l'ambient, que simbòlicament converteix l'home en amfitrió passiu que espera, i per tant propietari, i la dona, en forastera activa que busca.

Amb aquests dos factors en joc, l'ambient i la naturalesa de les necessitats de cadascú, la pel·lícula posa en relació tres parelles que gairebé no s'interrelacionen -les dones immigrants ho fan solidàriament, els homes, sense gaire traça-, però que pertanyen a un mateix espai.

Patricia no arriba a Santa Eulalia des de la República Dominicana, sinó que ve de Madrid, on ha deixat una vida dura i insatisfactòria i un matrimoni frustrant amb un dominicà. El poble és per a ella, i per als seus fills, l'última possibilitat que li ofereix el somni occidental de l'ascens social i la conquesta del benestar. Deixant enrere una primera experiència fallida, Patricia coneix Damián, un home respectuós i treballador que els acull a casa seva. Amb ells hi viu també la mare de Damián, que desaprova aquesta convivència i s'enfronta diàriament amb Patricia. A poc a poc, però, la relació entre Patricia i Damián s'enforteix gràcies a l'afinitat profunda dels seus caràcters, tot i que viuen dos greus conflictes que els enfronta i quasi els separa: d'una banda, Damián acaba enfrontant-se a la seva mare quan arriba el moment de defensar Patricia davant del conflicte entre totes dues; d'altra banda, s'estableix un conflicte d'interessos entre tots dos quan Patricia confessa a Damián l'existència d'un matrimoni passat encara legal. Damián se sent traït alhora que Patricia s'esforça per explicar-li la seva condició d'immigrant i les dificultats que se'n deriven. Finalment, però, l'esforç de tolerància de tots tres i el compromís amorós de la parella, basat en el respecte mutu, aconsegueix mantenir viva la unió.

Molt diferent és la història de Milady i Carmelo. Tot i ser immigrant com Patricia, Milady no té res a veure amb ella; jove i sense fills, arriba al poble sense orientació ni referents clars, moguda per l'afany d'abandonar a qualsevol preu el seu país d'origen. Carmelo, l'home que l'ha portada des de Cuba, la converteix en un trofeu més, la margina a la reclusió domèstica i acaba agredint-la perdut per la gelosia. Milady està de pas al poble, no busca allí més que l'aire fresc que qualsevol espai nou li pot oferir i triga ben poc d'adonar-se que el seu món, el món desitjat, no és aquell poble perdut, fred i travessat per una carretera interminable.

Finalment, trobem la relació entre Alfonso i Marirrosi. Alfonso és agrònom i viu entregat al seu treball. Marirrosi ve de la ciutat, on viu i treballa confortablement, fugint de la soledat urbana. Entre tots dos neix una relació sense conflictes socials ni racials, equilibrada econòmicament. El respecte mutu i les bones condicions personals fructifiquen en una relació amorosa sòlida però en la distància, ja que cap dels dos renuncia a deixar el seu espai propi. Aquest conflicte no es resol positivament i Alfonso i Marirrosi decideixen deixar la relació.

Conflictes generals

A partir de la descripció paral·lela de les tres relacions de parella, la pel·lícula ofereix una mirada atenta i íntima sobre els problemes d'integració de les dones immigrants en un poble castellà, la lluita desigual d'homes i dones contra la soledat i les formes de vida rurals a l'Espanya actual.

El rebuig frontal que pateix Patricia per part de la mare del seu company simbolitza l'actitud hostil i plena de prejudicis amb què la immigrant pobra és rebuda en el món ric. Si bé és cert que a la pel·lícula aquesta actitud no és social ni massiva, podem identificar aquest conflicte com un cas de racisme, és a dir, "l'adscripció falsa de característiques heretades de personalitat o de conducta als individus d'una aparença física particular". Un racista -i en aquest cas la conducta de la mare és significativa- "és algú que creu que pot donar-se una explicació biològica per les característiques d'inferioritat presumptament posseïdes per persones d'una o altra estirp física (1)." Aquesta definició teòrica del racisme ens ha de facilitar la comprensió de les relacions i el comportament dels personatges.

Tot i que, com ja hem dit, cada relació ha de ser matisada i redefinida en els límits de les seves particularitats (en el cas de Patricia no hi ha agressió física ni rebuig social, es tracta d'un conflicte familiar), hem de saber identificar en tot moment la naturalesa dels conflictes.

Patricia n'és conscient. Viu el tràngol de la immigració forçosa en silenci, intentant lluitar diàriament per una vida millor, però esclata definitivament quan veu com el seu grup d'amigues dominicanes no és benvingut a la seva pròpia casa: el racisme, entre d'altres coses, fomenta a més la creació de grups minoritaris discriminats i exclosos de la societat que els acull i crea mecanismes continus de marginació i incomunicació social.

Milady no és víctima d'un racisme social ni familiar però pateix, probablement sense saber-ho, una de les conseqüències més comunes del desordre econòmic que fa possible el sorgiment del racisme; en un país sense recursos, la dona accedeix a la prostitució com a mitjà de supervivència i de millora econòmica. Així és com, de fet, Milady coneix Carmelo i aconsegueix marxar de Cuba. Aquesta forma de relació té continuïtat a Espanya i acaba malmetent-se fins a derivar en una agressió física que posa fi a la relació entre tots dos. És clar que no podem parlar de racisme convencional en aquest conflicte, però no podem oblidar que el masclisme que pateix Milady és conseqüència inequívoca d'un desequilibri econòmic que fa possible les relacions dominants. És a dir, Carmelo reprodueix amb Milady la mateixa relació de propietat que estableix amb qualsevol altre dels seus béns i possessions. Un cop més, veiem com els conflictes socials (racisme, masclisme, etc...) apareixen en condicions de desigualtat econòmica i és en aquest diagnòstic on podem buscar les similituds entre Milady i Patricia, dos immigrants pobres en un món més ric.

D'altra banda, Flores de otro mundo s'aproxima, en la història, a un món al qual, com a producte comercial, dificilment hi pot arribar. El món rural, tan fàcilment anomenat món com si ràpidament el volguéssim diferenciar de l'altre món, el nostre món, l'urbà, està cada dia més lluny de nosaltres, convertit ja en una idea quasi exòtica. Arran de la consolidació del procés industrial durant el segle XX, els pobles han anat perdent dinamisme econòmic; l'absència d'oportunitats econòmiques ha provocat la migració massiva a les ciutats i la definitiva davallada demogràfica ha portat a fets com el que presenta el film, en què un grup d'homes solters organitza una caravana de dones vingudes d'altres indrets amb l'objectiu de trobar parella. Aquesta anècdota, basada en un fet real ocorregut en un poble aragonès al 1985, invita a fer una reflexió sobre les condicions de vida en un àmbit cada cop més desèrtic i subsidiari respecte a la civilització.



NOTA

(1) Anthony Giddens. Sociología Madrid, Alianza Universidad Textos, 1994. (tornar)


Proposta d'Activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


INICI