MISSISSIPPI MASALA


FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL

FITXA TÈCNICA

Títol original: Mississippi Masala
Direcció: Mira Nair
Guió: Sooni Taraporevala
Muntatge: Roberto Silvi
Música: L. Subramanian
Producció: Michael Nozik i Mira Nair, 1992
Intèrprets: Danzel Washington Sarita Choudhury, Roshan Seth, Sharmila Tagore, Joe Seneca
Durada: 118 minuts

 

 


INDICACIONS PER AL PROFESSORAT


Sinopsi

En el 1972 Idi Amin Dada pren el poder a Uganda i decreta l'expulsió de tots els asiàtics. Entre ells es troba una família índia que es veu obligada a abandonar el país on ha nascut i a la pèrdua de tots els seus béns, entre els quals hi ha la seva casa, especialment estimada pel pare de família i per Mina, la filla. Aquesta família, arrelada a l'Àfrica i als seus propis costums culturals, inicia un llarg viatge fins a instal·lar-se a una ciutat de Mississippi, on els retrobem divuit anys més tard. Mina coneix Demetrius, un jove afro-americà del qual s'enamora. La relació entre els dos joves origina un seguit de conflictes i la família de Mina s'oposa a acceptar el noi perquè es tracta d'una persona d'una altra raça i cultura.

Objectius pedagògics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DIDÀCTICA


De l'Índia al Misssissippi

Aquest és el segon llargmetratge de la realitzadora Mira Nair, d'origen hindú però formada als Estats Units. En el seu anterior treball, Salam Bombay (1988), la ciutat de Bombay era el lloc de l'exili involuntari de Krishna, un nen desposseït de tot i oblidat en el si de la seva pròpia família. Des del desarrelament afectiu, social i econòmic, el nen protagonista realitza un dolorós viatge pels carrers de la ciutat que es convertirà en un dur aprenentatge de la vida i de la naturalesa humana.

A Mississippi Masala Mina, la nena protagonista viu també el desarrelament, però ella serà exilada del paradís, dels colors i les olors de la seva enyorada Uganda, de les flors del jardí i de les muntanyes que observava en els seus jocs infantils. El seu aprenentatge consistirà en viure aquesta pèrdua com irrecuperable i reconstruir la realitat dels seus records des del present que viu. En els dos films Mira Nair evoca el seu propi desarrelament com a índia emigrada als Estats Units, però des de dues perspectives diverses. En el primer film vol reproduir la realitat del seu país d'origen com a forma de recuperació de les seves arrels i a Mississippi Masala reflectir els problemes d'identitat que es generen quan els records impedeixen viure el present.

L'exili interior

Mississippi Masala il·lustra la problemàtica de la immigració des d'un punt de vista antropològic i vivencial, mostrant dues formes d'adquirir o afirmar la identitat com a ètnia i com a individu. Mina representa l'acceptació de la nova situació sense oblidar les seves experiències anteriors. L'enyorança de la seva estimada Àfrica, de la gent que va haver de deixar i dels seus paisatges exuberants, no li impedeix trobar nous lligams afectius ni percebre la bellesa dels colors àrids de Mississippi. Contràriament a Mina, Joy, el seu pare, nega constantment el seu present enviant cartes d'apel·lació al govern ugandès per tal de poder retornar al seu país. La seva identitat ha quedat ancorada en el passat pel pes dels records i el temps de la seva vida quotidiana ha quedat aturat per l'esperança del retorn. De fet el seu exili més dolorós és l'interior, aquell que viu en relació al seu entorn immediat. A través de l'actitud de Mina i la del seu pare s'exemplifica la funció positiva i negativa de la memòria en la construcció de la pròpia identitat. Una excessiva vinculació al passat pot impedir viure el present, i a la vegada, si oblidem el passat no podrem situar-nos en el present que ens toca viure.

Un amor interracial

La situació de la família de Mina ens introdueix en la complexitat de les relacions multiracials. La seva doble identitat índia i africana permet suposar una harmonia entre els elements heterogenis de les dues cultures, però la nova situació d'exili a Mississipí revelarà la feblesa d'aquesta relació. La nova situació poc a poc anirà transformant la seva vida familiar i l'idíl·lic model de convivència amb el país d'adopció s'ensorrarà en el moment que la filla proposi una relació afectiva fora dels cànons previstos pels seus progenitors. És llavors quan es posen en evidència les limitacions de la seva reserva permanent enfront el nou país d'adopció i el sentit de la seva auto-marginació obertament al servei del manteniment de la seva identitat com a indo-africans i com a exiliats, d'altra banda, l'única que se'ls permet.

El film , a mig camí entre la comèdia i el melodrama, recorre una sèrie de situacions que desvetllen els conflictes aparentment amagats darrera la seva estratègia de supervivència. El racisme i el classisme s'oposaran a l'amor en un múltiple i gens esquemàtic joc dramàtic que permetrà posar en escena la complexitat que es viu en societats multiracials i multiculturals. Probablement sigui el to desenfadat amb què la realitzadora construeix els personatges protagonistes allò que fa d'aquest film un material idoni per a la reflexió sobre el significat de la diferència i sobre la problemàtica que viuen determinades comunitats en països allunyats del seu origen. Però també és cert que darrera aquesta aparent lleugeresa amb què es presenten els problemes en el film, hi ha una reivindicació explícita de reconèixer i donar importància a les conseqüències que els grans fets de la política i de l'economia provoquen en el desenvolupament quotidià de les persones que participen de cada problemàtica.

Així Mississippi Masala acaba sent una magnífica traducció a escala domèstica d'un dels problemes més importants de la nostra època: el desarrelament. I també és una bona reflexió de com es produeix la supervivència davant de les limitacions, donant a l'amor una capacitat de redempció que també comença a fer falta reivindicar.

Proposta d'activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


INICI