ROCCO Y SUS HERMANOS
FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
|
Títol original: Rocco
e i suoi fratelli |
 |
|
Sinopsi
Rosaria i els seus quatre fills (Simone, Rocco, Ciro i Luca) abandonen la seva terra natal, Lucania, per emigrar a Milà buscant feina i oportunitats per millorar les seves pobres condicions de vida. Allà es retroben amb Vincenzo, el germà gran de la família, que treballa de paleta però està relacionat amb el món de la boxa.
Objectius pedagògics
Procediments
Actituds
- Valorar les diferències entre pobresa i riquesa i entre camp i ciutat.
- Desenvolupar una actitud crítica respecte a la violència desmesurada de Simone i l'abnegada generositat de Rocco.
- Valorar críticament el final del film.
|
|
Luchino Visconti i Rocco y sus hermanos: nord i sud
Rocco y sus hermanos és un títol clau en la filmografia del director italià Luchino Visconti (1906-1976), un dels cineastes europeus més importants de la segona meitat del segle XX. La pel·lícula és un important de punt d'inflexió en la carrera de Visconti, ja que anticipa algunes de les característiques de la seva obra posterior i, alhora, recupera algunes de les constants i de les preocupacions dels seus films anteriors, com el tema de la passió destructiva -que el director ja havia plantejat a Obsessió (1943) i Senso (1954)- i la importància del rol matern en les societats meridionals -un dels eixos principals de Bellíssima (1951)-, juntament amb una voluntat documental i realista que connecta Rocco y sus hermanos amb el moviment cinematogràfic neorealista italià dels anys quaranta i cinquanta (1), un dels millors exemples del qual és La terra trema (1948), pel·lícula que Visconti va rodar a Sicília per mostrar i denunciar les miserables condicions de vida i de treball dels pescadors de la zona. A diferència de les seves obres anteriors, però, Rocco y sus hermanos es constitueix en un immens fresc, en un retrat a la vegada realista i profundament cinematogràfic d'una època determinada de la història d'Itàlia que, per la seva problemàtica i els seus conflictes, resulta perfectament extrapolable a l'actualitat.
A partir de la tragèdia d'una família del sud que es trasllada al nord, concretament a la ciutat de Milà, el director italià explora les relacions d'oposició i els conflictes entre zones subdesenvolupades i zones industrials, entre les zones rurals i les zones urbanes, un dels problemes més importants dels anys cinquanta i seixanta (2). Així, transcendeix el caràcter més o menys esquemàtic de Rocco i els seus germans amb un acurat plantejament sociològic, atent a problemes com l'origen i les condicions de l'emigració interior dins d'un mateix país i la marginació del proletariat urbà a les grans ciutats, amb una elaborada i profunda descripció psicològica dels personatges i de les relacions que s'estableixen entre ells.
Paral·lelament, Visconti recorre a la literatura per construir alguns dels personatges i dels conflictes més importants de la història: així, s'observen a la pel·lícula elements d'obres com Josep i els seus germans, de Thomas Mann, El pont de la Ghisolfa, de Giovanni Testori i L'idiota, de F'odor Dostojevskij. Rocco, de la mateixa manera, pren el seu nom del poeta i novel·lista italià Rocco Scotellaro. Aquests textos són utilitzats com a punt de partida per oferir una visió alhora global i detallista dels problemes socials de la Itàlia dels anys cinquanta i seixanta, derivats de les conflictives relacions i dels desequilibris existents entre el sud (les zones rurals i més pobres del país, també anomenades terroni) i el nord (les zones urbanes i industrialitzades, també anomenades polentoni). Aquest és el primer i principal conflicte del film, al voltant del qual contemplem les reaccions i l'evolució de Rocco i els seus germans. Cadascun d'ells mostra una actitud diferent davant la realitat urbana i industrial, representativa, d'alguna manera, de les diferents posicions adoptades per la població emigrant de l'època.
La passió destructiva
Visconti centra el seu interès en les relacions que s'estableixen entre Rocco, peça clau de la unió familiar, víctima d'uns principis tan nobles com equivocats, i Simone, violent i instintiu, el més feble i influenciable de tots els germans.
La misèria i la desesperació en què viu la seva família porta Simone (i d'alguna manera també Rocco) a canalitzar la seva frustració cap a una passió desenfrenada cap a Nadia, element desencadenant d'una tragèdia que trencarà per sempre la unitat i les relacions entre els germans i la seva mare. Una passió sense mesura, més instintiva que amorosa i finalment destructiva, que desembocarà en la mort de Nadia a mans de Simone en una mena de suïcidi passiu, un brutal assassinat al qual la dona no oposarà cap mena de resistència.
El personatge de Nadia, que està enamorada de Rocco i que s'enfonsa després que ell la rebutgi, que només vol el millor per al seu germà Simone, reflecteix a la perfecció la desorientació davant la misèria i la falta d'expectatives dels personatges, enfrontats a una realitat que els desborda per complet. Rocco, en canvi, canalitzarà la seva passió i la seva agressivitat en la boxa, en un acte d'evident covardia.
Rocco i Simone, en el fons, són dues cares d'una mateixa moneda, i per això Visconti, al final de la pel·lícula, contraposa de manera brutal l'assassinat de Nadia amb l'èxit de Rocco en el seu primer combat important. Tot i estar situats en dos pols aparentment oposats, la manera de pensar i d'actuar de Rocco i Simone no és tan diferent. Tots dos són incapaços de fer front a la situació en què s'han vist atrapats i reaccionen de maneres radicalment oposades, però igualment equivocades. Rosaria, la mare, que estima bojament els seus fills però es mostra incapaç de comprendre'ls en cap moment, no pot fer absolutament res per impedir la tragèdia.
L'esperança, però, és l'últim que es perd, i el director insinua la possibilitat d'un futur millor: l'actitud de Ciro i la innocència de Luca, el fill petit, així ho deixen entreveure. Potser algun dia podran tornar a la seva terra natal i recuperaran amb orgull el que és seu.
NOTES(1) El moviment cinematogràfic neorealista va aparèixer a Itàlia un cop acabada la Segona Guerra Mundial, amb Roma, ciutat oberta (1945) i Alemanya, any zero (1947), del director Roberto Rossellini, com a pel·lícules més representatives, rodades en escenaris reals i amb recursos molt limitats. Fins a finals de la dècada dels cinquanta, el moviment, clarament enfocat cap a la denúncia i la crítica social, va reflectir amb precisió i amb una voluntat gairebé documental la situació de crisi que patia Europa i va denunciar els horrors i la destrucció que el conflicte bèl·lic havia provocat a Itàlia. (tornar)
(2) Les estadístiques de l'època il·lustren a la perfecció el greu problema de l'emigració italiana al llarg dels anys cinquanta i seixanta. El 1958 es van instal·lar a la ciutat de Milà prop de quinze mil persones vingudes de les zones més pobres i deprimides d'Itàlia, xifra que se situa molt per sota de la real, ja que prové dels registres oficials de l'època, que no tenen en compte totes aquelles famílies i persones que no van oficialitzar ni legalitzar la seva nova situació. (tornar)
Proposta d'activitats
- Conèixer la situació, als anys cinquanta i seixanta i a l'actualitat, d'emigrants d'origen rural en zones urbanes i industrialitzades, i analitzar l'evolució d'aquesta situació fins als nostres dies.
- Valorar i analitzar les diferències entre el camp i la ciutat i entre les zones més pobres i subdesenvolupades i les zones més riques i industrialitzades.
- Identificar i explicar les diferents actituds i reaccions de Rocco i els seus germans davant la nova societat industrialitzada.
- Analitzar la situació social i econòmica de la Itàlia dels anys cinquanta i seixanta amb la visió que en fa la pel·lícula.
- Comprendre el valor simbòlic de Rocco, representació de la innocència i la bondat, i de Simone, representació de l'agressivitat i la violència, i de les seves reaccions i actituds en relació amb la misèria i la falta d'expectatives a què han de fer front.
- Conèixer i analitzar la importància del rol matern en les societats meridionals a partir de la relació entre Rosaria i els seus fills al llarg de la pel·lícula.
|
|
FITXA DE TREBALL
- Rocco i els seus germans reaccionen de manera diferent en enfrontar-se amb una nova societat industrialitzada que fins aleshores desconeixien. Comenteu i valoreu les seves reaccions, tenint en compte les principals diferències i coincidències que s'hi estableixen.
- L'emigració interior, de zones pobres i subdesenvolupades a zones riques i industrialitzades, no és ni molt menys un fenomen exclusiu dels anys cinquanta i seixanta. Coneixeu casos similars als que planteja el film? Valoreu i comenteu l'evolució que aquesta emigració interior ha experimentat fins als nostres dies.
- La pel·lícula de Luchino Visconti contrasta de manera gairebé brutal els barris marginals i pobres i les zones residencials més riques dins d'una mateixa ciutat. Creieu que aquest desequilibri i aquestes diferències continuen vigents en l'actualitat? Coneixeu alguna ciutat on encara coexisteixin dues realitats tan diferents i oposades?
- Rosaria, la mare, estima amb bogeria els seus fills, però al final el seu amor i la seva protecció resulten insuficients per impedir la tragèdia. Analitzeu i valoreu la seva actitud al llarg de tota la pel·lícula. Creieu que entén i comprèn realment els seus fills?
- Una de les principals característiques del film és la relació d'oposició, no exempta d'ambigüitat, que s'estableix entre Rocco i el seu germà Simone. Expliqueu i analitzeu els principis, els valors i els models de conducta que defensa cada personatge, tenint en compte la seva evolució al llarg de la història.
- Nadia és el personatge que desencadena el principal conflicte del film, que desembocarà en una tragèdia. Quina és la seva actitud al llarg de tota la història? Quins valors i quins models de conducta defensa?
- Al final de la pel·lícula i mitjançant el recurs del muntatge paral·lel, el director contraposa l'assassinat de Nadia a mans de Simone amb l'èxit de Rocco com a boxejador. Què creieu que ens vol explicar amb aquest desenllaç? Creieu que la història podria haver acabat d'una altra manera?
- Ciro i Luca, el germà més petit, són els personatges que Visconti utilitza per insinuar la possibilitat d'un futur millor. Creieu que es tracta d'una visió optimista? Quin futur els espera realment? Imagineu i expliqueu la seva evolució després del final del film.
