FITXA
TÈCNICA
INDICACIONS
PER AL PROFESSORAT
GUIA
DIDÀCTICA
FITXA
DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
|
Títol
original: West Beirut
Direcció: Ziad Doueiri Guió: Ziad Doueiri Fotografia: Ricardo Jacques Gale Música: Stewart Copeland Muntatge: Dominique Marcombe Producció: Rachid Bouchareb i Jean Bréhat, França-Líban, 1998 Interpretació: Rami Doueiri, Mohamad Chamas, Rola Al Amin, Carmen Lebbos, Joseph Bou Nassar, Leila Karam Durada: 105 minuts |
 |
|
INDICACIONS PER AL PROFESSORAT
Sinopsi
La guerra civil del Líban és observada des de la perspectiva de tres adolescents, Tarek i Omar -d'ascendència musulmana- i May, una noia cristiana. La història d'aquests tres amics s'estén des del 13 d'abril de 1975, moment en què s'inicia el conflicte, fins al 1983, quan es produeix la invasió israeliana. En aquest període de temps els joves protagonistes realitzen el seu aprenentatge de la vida, primer, amb la intensitat i la llibertat que els representa la nova situació, i, posteriorment, amb el reconeixement de les conseqüències dramàtiques que la guerra origina en les seves vides.Objectius pedagògics
- Conèixer
l'origen i les conseqüències de la guerra del Líban.
- Relacionar la situació
familiar dels protagonistes amb els sectors socials en conflicte.
- Contrastar la visió
dels joves adolescents amb l'actitud dels adults que intervenen en la història.
- Apreciar els canvis
d'actitud en els protagonistes com un procés d'iniciació a
la vida adulta.
- Valorar els canvis
que la guerra suposa en la vida quotidiana dels protagonistes.
- Comprendre el grau
d'intolerància que genera el conflicte i les conseqüències
que provoca en la convivència entre cristians i musulmans.
- Considerar l'amistat,
la solidaritat, la llibertat i la tolerància com a valors necessaris
per a la convivència.
Procediments
-
Identificació dels referents històrics i socials que apareixen
al film per explicar el significat i l'evolució del conflicte.
- Apreciació
de les experiències dels joves protagonistes com un procés
d'indagació i de coneixement.
- Comentari de les actituds
dels personatges adults en funció de la seva situació social
i de la seva ideologia.
- Comprensió
del punt de vista que adopta el film en relació als fets relatats.
- Anàlisi dels
procediments cinematogràfics utilitzats per construir una determinada
visió de la guerra.
Actituds
- Foment de la tolerància
i de la solidaritat com a valors necessaris per a la convivència.
- Entendre críticament
les causes socials i polítiques que originen els enfrontaments entre
comunitats culturalment diferenciades.
|
|
GUIA
DIDÀCTICA
La memòria de la guerra
En el seu primer llargmetratge,
Ziad Doueiri indaga sobre el passat recent del seu país, el Líban,
concretament sobre la guerra civil, iniciada el 1975 i finalitzada el 1991.
Aquesta recuperació de la memòria històrica es construeix
des d'una doble posició, la dels seus records d'infància i la
que pertany a la col·lectivitat. Aquest doble nivell es manté
al llarg del film a través de la contraposició entre els personatges
joves i els adults. Les formes de viure la guerra es presenten oposades, però
a mesura que avança el relat la distància disminueix fins a
coincidir al final de la pel·lícula.
Aquest procés adquireix el significat d'un aprenentatge, d'una iniciació
a la vida adulta per part del adolescents, que es tradueix en una presa de
consciència de les conseqüències desoladores de la guerra.
La llibertat que la guerra feia possible en un primer moment, com a alteració
de les normes socials i familiars, es transforma en opressió i en el
desencadenament d'actituds intolerants que impedeixen mantenir la convivència
que fins llavors s'havia establert entre musulmans i cristians. La intensitat
de les primeres experiències que la guerra proporciona als joves s'anirà
transformant en un procés de desolació i de pèrdua, que
finalment els conduirà al reconeixement del dolor i de la mort com
a conseqüències inevitables de la guerra. Les vivències
dels adults actuen com a catalitzadores d'aquest aprenentatge, però,
sobretot, funcionen de referent per situar-nos com a espectadors i espectadores
davant els fets al·ludits al film. El reconeixement del fanatisme,
de la violència i de la injustícia, que determina el pas cap
a la vida adulta, no es planteja de forma dramàtica, malgrat la gravetat
de la situació, sinó com un procès inexorable i necessari
per poder comprendre-ho i situar-se davant els fets.
La ficció documentada
Els records feliços
que conserva el director de la seva experiència s'observen des de la
distància que possibilita el temps, a través d'una eficaç
combinació d'imatges construïdes des de les diverses posicions,
la dels adolescents, la dels adults i les que actuen com a testimoni de la
memòria col·lectiva.
La falsa dicotomia entre ficció i realitat, entre allò viscut
i l'objectivitat dels fets, s'invalida a favor d'una visió complementària
entre les experiències personals i les col·lectives. La ficció
dels seus records d'infantesa es documentalitza amb la visió dels adults,
de la mateixa manera que les imatges conservades en la memòria d'occident,
aquelles que es presenten com a document dels fets, queden relativitzades
i, en certa mesura, ficcionalitzades pel contrast que ofereixen les experiències
dels adolescents. La veritat objectiva es dilueix en el relat de les experiències
viscudes, un relat legitimat per la memòria individual o per la col·lectiva.
La intenció del director no és oferir un discurs tancat sobre
la guerra i les seves conseqüències; no pretén oferir una
explicació política o social, sinó mostrar el conflicte
des de la quotidianitat de les persones que el van viure. Donar forma als
records i organitzar-los en una ficció és la finalitat política
del film, la finalitat de compartir experiències i records en l'àmbit
de la convivència i la tolerància. El director expressa clarament
les seves intencions quan declara que no volia oferir una visió tràgica
de la guerra, sinó mostrar la possibilitat d'un diàleg entre
les diverses experiències que impossibilités el retorn als fonamentalismes
religiosos.
Proposta d'activitats
- Determinar el grau
de coneixement que es té de la guerra del Líban.
- Apuntar els fets referenciats
al film i completar la informació necessària per comprendre
la situació que viuen els personatges.
- Contrastar l'actitud
dels joves protagonistes amb la dels adults.
- Valorar els canvis
que es produeixen en la vida quotidiana dels personatges com a conseqüència
de l'evolució del conflicte.
- Considerar el fets
que determinen un canvi en la visió de la guerra que tenen els tres
amics protagonistes.
- Estructurar narrativament la pel·lícula en funció de la divisió clàssica, presentació-nus-desenllaç, i apuntar els fets més rellevants que determinen aquesta estructura.
- Establir un debat
a classe sobre els valors que entren en conflicte en el film i determinar
la postura que adopten els tres protagonistes.
- Valorar el tractament
que dóna el film als personatges femenins i masculins que intervenen
en la història.
- Relacionar la realitat
que capten els joves amb la seva càmera súper 8 i la realitat
que mostren les imatges de la pel·lícula.
|
|
FITXA
DE TREBALL
- La història
que relata el film se situa en un període que s'estén de 1975
a 1983, des de l'inici de la guerra civil fins a la intervenció israeliana.
Al llarg del film es combinen imatges documentals amb les de la ficció
cinematogràfica per tal de testimoniar els fets recreats per la ficció.
- En quins moments s'utilitzen aquestes imatges documentals?
- Quina informació aporta la pel·lícula sobre els esdevenimiments històrics?
- A través de quins recursos facilita aquesta informació?
-
El film proposa una visió de la guerra molt allunyada del dramatisme i de la gravetat inherents als fets. La perspectiva que adopta és la dels tres adolescents protagonistes que viuen els esdeveniments com una gran aventura.
- Quins canvis suposa la guerra en la vida quotidiana dels joves protagonistes?
- Quina actitud adopten davant la nova situació?
-
El director defineix la història del seu film com un procés d'aprenentatge per part dels adolescents protagonistes. La seva inonsciència de l'inici va transformant-se a poc a poc en el reconeixement de la situació real.
- Quins fets són determinants en el canvi d'actitud que experimenten?
- Quin ensenyament els aporta la guerra?
-
Al film es combinen diversos tipus d'imatges, les de la mateixa pel·lícula, les filmades per Tarek i les que provenen de documentals. Amb aquesta combinatòria el director ens indica diversos punts de vista sobre els fets relatats.
- Elegeix algun moment de la pel·lícula en què s'exemplifiqui aquest contrast entre les mirades dels adolescents sobre els fets, la mirada del director i la del documental.
-
A través de la seva càmera de súper 8 els tres amics capten el que succeeix als carrers de la ciutat. Aquestes imatges mostren la violència, la intolerància, la injustícia, etc., però també la comprensió i la generositat.
- Escull dues situacions que expressin sentiments contraposats.
- Quina és la reacció dels protagonsites en cadascuna d'aquestes situacions?
-
El director defineix el seu film com a autobiogràfic. La història és una recreació de les seves experiències. Amb el pas del temps afirma que solament té records feliços de la guerra, però és conscient que va suposar una experiència traumàtica per a molta gent. Al film es combinen aquestes dues visions a través del contrast entre les experiències dels joves i les dels adults, que representen els aspectes individuals i col·lectius de les experiències viscudes.
- Quina nova visió del conflicte aporten els adults?
- Quin grau d'influència tenen els adults en les actituds dels joves?
- Quins són els personatges adults que tenen més influència en el camvi d'actitud dels adoscents protagonistes?
- Quin tipus de problemes sorgeixen en l'àmbit familiar de Tarek?
- Com alteren aquests problemes la seva visió del conflicte?
