WEST BEIRUT



Castellano

FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL


FITXA TÈCNICA

Títol original: West Beirut
Direcció: Ziad Doueiri
Guió: Ziad Doueiri
Fotografia: Ricardo Jacques Gale
Música: Stewart Copeland
Muntatge: Dominique Marcombe
Producció: Rachid Bouchareb i Jean Bréhat, França-Líban, 1998
Interpretació: Rami Doueiri, Mohamad Chamas, Rola Al Amin, Carmen Lebbos, Joseph Bou Nassar, Leila Karam
Durada: 105 minuts

 

 

 

INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

Sinopsi

La guerra civil del Líban és observada des de la perspectiva de tres adolescents, Tarek i Omar -d'ascendència musulmana- i May, una noia cristiana. La història d'aquests tres amics s'estén des del 13 d'abril de 1975, moment en què s'inicia el conflicte, fins al 1983, quan es produeix la invasió israeliana. En aquest període de temps els joves protagonistes realitzen el seu aprenentatge de la vida, primer, amb la intensitat i la llibertat que els representa la nova situació, i, posteriorment, amb el reconeixement de les conseqüències dramàtiques que la guerra origina en les seves vides.

Objectius pedagògics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DIDÀCTICA

La memòria de la guerra

En el seu primer llargmetratge, Ziad Doueiri indaga sobre el passat recent del seu país, el Líban, concretament sobre la guerra civil, iniciada el 1975 i finalitzada el 1991. Aquesta recuperació de la memòria històrica es construeix des d'una doble posició, la dels seus records d'infància i la que pertany a la col·lectivitat. Aquest doble nivell es manté al llarg del film a través de la contraposició entre els personatges joves i els adults. Les formes de viure la guerra es presenten oposades, però a mesura que avança el relat la distància disminueix fins a coincidir al final de la pel·lícula.
Aquest procés adquireix el significat d'un aprenentatge, d'una iniciació a la vida adulta per part del adolescents, que es tradueix en una presa de consciència de les conseqüències desoladores de la guerra. La llibertat que la guerra feia possible en un primer moment, com a alteració de les normes socials i familiars, es transforma en opressió i en el desencadenament d'actituds intolerants que impedeixen mantenir la convivència que fins llavors s'havia establert entre musulmans i cristians. La intensitat de les primeres experiències que la guerra proporciona als joves s'anirà transformant en un procés de desolació i de pèrdua, que finalment els conduirà al reconeixement del dolor i de la mort com a conseqüències inevitables de la guerra. Les vivències dels adults actuen com a catalitzadores d'aquest aprenentatge, però, sobretot, funcionen de referent per situar-nos com a espectadors i espectadores davant els fets al·ludits al film. El reconeixement del fanatisme, de la violència i de la injustícia, que determina el pas cap a la vida adulta, no es planteja de forma dramàtica, malgrat la gravetat de la situació, sinó com un procès inexorable i necessari per poder comprendre-ho i situar-se davant els fets.

La ficció documentada

Els records feliços que conserva el director de la seva experiència s'observen des de la distància que possibilita el temps, a través d'una eficaç combinació d'imatges construïdes des de les diverses posicions, la dels adolescents, la dels adults i les que actuen com a testimoni de la memòria col·lectiva.
La falsa dicotomia entre ficció i realitat, entre allò viscut i l'objectivitat dels fets, s'invalida a favor d'una visió complementària entre les experiències personals i les col·lectives. La ficció dels seus records d'infantesa es documentalitza amb la visió dels adults, de la mateixa manera que les imatges conservades en la memòria d'occident, aquelles que es presenten com a document dels fets, queden relativitzades i, en certa mesura, ficcionalitzades pel contrast que ofereixen les experiències dels adolescents. La veritat objectiva es dilueix en el relat de les experiències viscudes, un relat legitimat per la memòria individual o per la col·lectiva.
La intenció del director no és oferir un discurs tancat sobre la guerra i les seves conseqüències; no pretén oferir una explicació política o social, sinó mostrar el conflicte des de la quotidianitat de les persones que el van viure. Donar forma als records i organitzar-los en una ficció és la finalitat política del film, la finalitat de compartir experiències i records en l'àmbit de la convivència i la tolerància. El director expressa clarament les seves intencions quan declara que no volia oferir una visió tràgica de la guerra, sinó mostrar la possibilitat d'un diàleg entre les diverses experiències que impossibilités el retorn als fonamentalismes religiosos.

Proposta d'activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 

 

 

 


 


INICI