FITXA
TÈCNICA
INDICACIONS
PER AL PROFESSORAT
GUIA
DIDÀCTICA
FITXA
DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
|
Títol
original: Paths of glory
Director: Stanley Kubrick Producció: James B. Harris, per Bryna Productions / United Artists (Estats Units, 1957) Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, a partir de la novel·la homònima de Humphrey Cobb Fotografia: Georg Krause Música: Gerald Fried Direcció artística: Ludwig Reiber Muntatge: Eva Kroll Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Paris), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Tinent Roget), Richard Anderson (Comandant Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud) Duració: 86 minuts. |
 |
|
INDICACIONS PER AL PROFESSORAT
Sinopsi
França, 1916. L'atac suïcida de l'exèrcit francès contra les posicions alemanyes a Agnoc, un punt estratègic de vital importància per al desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, es converteix en un fracàs estrepitós. Per escarmentar les tropes amb un càstig exemplar, el general Mirbeau, un dels principals responsables de l'atac, convoca inmediatament un consell de guerra: tres soldats elegits a l'atzar pels seus superiors són acusats de covardia davant l'enemic i s'enfronten a la pena de mort.Objectius pedagògics
- Conèixer
i analitzar l'esclat i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial a
partir dels enfrontaments entre Alemanya i Gran Bretanya i del període
del conflicte conegut com a "guerra de trinxeres", moment en què
està ambientat la pel·lícula.
- Valorar els sentiments,
les motivacions i els principis morals que mouen als oficials protagonistes
de la història (el coronel Dax, els generals Broulard i Mirbeau),
tenint en compte les semblances i diferències que es poden establir
entre ells i la seva relació amb els soldats que estan a les seves
ordres.
- Relacionar el principal
conflicte de la pel·lícula (la relació entre dirigents
i dirigits) amb les teories de la divisió de la societat en classes
socials superiors i poderoses i inferiors i desvalgudes.
- Entendre i valorar
els recursos narratius i expressius utilitzats per la pel·lícula
per mostrar la violència i l'horror de la guerra a partir de la brutal
oposició que s'estableix entre els oficials i els soldats.
- Aproximació
a la figura del director Stanley Kubrick i al cinema pacifista i antimilitarista.
Procediments
- Valoració de
la pel·lícula de Stanley Kubrick com a reflex de l'absurditat
i l'horror de la guerra i de la (i)lògica implacable de la jerarquia
militar.
- Identificació
i explicació dels referents històrics, polítics i geogràfics
que apareixen en el film (la Primera Guerra Mundial, la guerra de trinxeres,
l'ambició i les pressions dels oficials de l'exèrcit, els
líders polítics i els mitjans de comunicació, etc,).
- Detectar, analitzar
i comentar els principals problemes i les característiques antidemocràtiques
i feixistes derivades de l'organització de l'exèrcit, una
jerarquia en la els oficials de més alt nivell tenen la potestat
de decidir sobre la vida i la mort dels soldats.
- Identificació
de les irregularitats i de les actituds i idees contràries als drets
humans i als principis bàsics de llibertat i presumpció d'innocència
que guien el desenvolupament del consell de guerra de la pel·lícula.
- Anàlisi de l'estructura
narrativa i temporal del film: qui i quan explica la història?, quins
són els dos escenaris principals de l'acció i quines diferències
es poden establir entre ells?, quan temps transcorre des del principi fins
al final?
- Anàlisi de la
forma visual del film, especialment de tots aquells aspectes formals utilitzats
pel director Stanley Kubrick per subratllar la voluntat crítica de
la pel·lícula: il·luminació, banda sonora, ambientació,
escenografia, vestuari, recursos narratius i recursos tècnics (tipus
de plans, moviments de càmera, etc.).
Actituds
- Entendre el valor simbòlic
d'alguns protagonistes del film (el Coronel Dax com a representació
de l'humanisme i l'idealisme, el General Mirbeau com a símbol del
feixisme de l'exèrcit, el General Broulard com a visualització
de la corrupció i la deshumanització dels oficials militars,
etc.)
- Desenvolupar una actitud
crítica respecte l'actuació i la manera de pensar dels oficials
de l'exèrcit i sobre les inhumanes condicions de vida dels soldats
a les trinxeres.
- Valoració crítica
del final del film.
|
|
GUIA
DIDÀCTICA
La guerra dels oficials
"No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace la hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Humphrey Cobb es va inspirar en aquest contundent poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771) per titular la seva novel·la Paths of glory (1935), escrita a partir de les seves vivències al front durant la Primera Guerra Mundial. L'argument i el desenvolupament de la història estan basats en fets reals: durant el conflicte bèlic i com a conseqüència del fracàs estrepitós d'un atac erroni i mal planejat, el general francès Deletoile va fer afusellar a cinc homes de la 5ª Companyia del Regiment 63 acusats de covardia com a càstig exemplar per a les seves tropes. El director nord-americà Stanley Kubrick, que ja s'havia aproximat al cinema bèlic en el seu debut en la direcció, Fear and desire (1953), es va interessar de seguida per la novel·la, un dels al·legats antibel.licistes més contundents mai escrits, però la companyia United Artists, que havia perdut prop de 150.000 dòlars amb Atraco perfecto (1956), l'anterior film del director, es mostrava reticent a finançar el projecte. L'adaptació cinematogràfica de la novel·la, escrita per Kubrick amb la col·laboració de Calder Willingham i de l'escriptor especialitzat en novel·la negra Jim Thompson - guionista també d'Atraco perfecto - va arribar a mans de l'actor Kirk Douglas, que va decidir tirar endavant el film amb la seva pròpia productora, Bryna. L'entrada de Douglas en el projecte explica, precisament, algunes de les diferències més importants que s'estableixen entre el llibre i la pel·lícula, la història de la qual gira en tot moment al voltant del personatge del coronel Dax, un personatge més aviat secundari en la novel·la de Cobb, on la defensa dels tres soldats acusats de covardia era en mans d'un dels personatges eliminats pel director, el capità Etienne. Kubrick, Willingham i Thompson van incloure, a més, nombrosos canvis en l'argument i en la estructura de la novel·la. El canvi més significatiu, i alhora el més representatiu de les intencions del director, radica en la gran importància que cobren en el film les intrigues dels oficials de l'exèrcit francès, que tenen un paper més aviat irrellevant en el llibre de Cobb, així com la brutal contraposició, no exempta d'ironia, que s'estableix entre el majestuós castell on resideixen els màxims responsables de l'Estat Major, i les horribles trinxeres, plenes de sang, fang i mort. Kubrick porta fins a les últimes conseqüències la seva particular visió de l'exèrcit (i, per extensió, de la societat), dividit de manera radical en dirigents i els dirigits. No hi ha cap personatge ni cap pla intermig entre els oficials (els poderosos) i els soldats (els pobres i desvalguts), dos móns separats per insuperables diferències socials i ideològiques i entre els que no existeix cap mena de comunicació ni voluntat de diàleg. La perspectiva que adopta el director, de fet, sembla correspondre en molts moments a un anàlisi marxista de la realitat, substituint les lluites de classes socials per l'enfrontament, més implícit que explícit, entre oficials i soldats; no es tracta, però, en un sentit estricte, d'una lluita ni d'un enfrontament directe: els soldats no tenen cap possibilitat de canviar, ni tan sols de millorar, la seva situació ni les seves miserables condicions de vida. "Aquell maleït regiment no és res més que una colla de canalles, covards i desgraciats" exclama el general Mirbeau (George Macready) poc després de convocar el consell de guerra. De la mateixa manera que tenen la potestat de decidir la vida o la mort dels seus homes, els oficials s'emporten tota la glòria de les victòries i, amb l'excusa d'animar les tropes, organitzen consells de guerra i judicis amb sentències absurdes ja dictades abans de començar. Aquesta brutal oposició entre els oficials i els soldats és subratllada per Kubrick a nivell visual, gràcies a un elaborat treball de posada en escena que confereix al film l'estilització suficient per universalitzar un conflicte concret i ben delimitat (1). El director nord-americà utilitza dramàticament els moviments de càmara per definir i marcar distàncies entre els protagonistes (les diferències que s'estableixen entre els llargs i sinuosos travellings que acompanyen el coronel Dax i el general Mirbeau mentre passen revista a les tropes en dos moments del film són molt significatius en aquest sentit) i, al mateix temps, ordena i disposa la il·luminació a partir de violents contrastos entre llums i ombres, donant un aire entre expressionista i irreal a les escenes del consell de guerra, on l'ombra negra dels membres del tribunal es projecta de forma amenaçadora sobre els tres soldats acusats de covardia, el caporal Philip Paris (Ralph Meeker) i els soldats Maurice Ferol (Timothy Carey) i Pierre Arnaud (Joe Turkel). "El fusell és el millor amic del soldat", "La llibertat és una cosa, i la insubordinació n'és una altra" o "Els seus homes han mort molt bé" va comentant el general Mirbeau al llarg de la pel·lícula, autoproclamant-se poc després com l'única persona innocent del conflicte: la seva actitud i les seves paraules es constitueixen en la més contundent visualització de la deshumanització i de la (i)lògica implacable de la jerarquia militar vista mai en una pantalla de cinema. Per a Mirbeau, però també per al general Broulard (Adolphe Menjou), un personatge més discret i intel·ligent i per això molt més poderós i inquietant - "No hi ha res més estimulant per les tropes que veure morir un ésser humà", exclama al final del film -, la guerra es redueix a una lluita pel poder i el prestigi dels oficials, a un conflicte més intern que no pas extern, és el seu camí de glòria particular cap al seu reconeixement per part dels polítics i els mitjans de comunicació. Per als oficials, els drets humans i les vides dels seus soldats no tenen cap mena d'importància. En aquest context, el personatge interpretat per Kirk Douglas, el coronel Dax, radicalment oposat a la resta de responsables de l'Estat Major, presenta totes i cada una de les característiques del típic heroi positiu del cinema nord-americà. La seva lluita és la lluita de l'espectador per la victòria de la justícia i la raó. Kubrick, de la mateixa manera que utilitza elements d'alguns dels gèneres més populars de l'època per construir la història (principalment el cinema bèlic i les pel·lícules d'intriga en les que un o diversos falsos culpables han de demostrar la seva innocència), busca des del principi la total identificació del públic amb la causa de Dax, una causa perduda molt abans de començar. Dax, de fet, malgrat el caràcter honest, idealista i comprensiu, acaba sent una víctima de la pròpia realitat a la que ha volgut enfrontar-se. No només es veu obligat a fer xantatge al general Broulard per intentar evitar l'execució dels tres soldats condemnats a mort, sense aconseguir-ho, sinó que al final, en un epíleg afegit per Kubrick a la novel·la, es veu obligat a tornar al front per dirigir els seus homes cap a una mort segura.
(1)
Malgrat això, Senderos de gloria seria probidida de manera fulminant
pel govern socialista francès de l'època que, sota les pressions
de les associacions d'excombatents, consideraria el film com un atemptat contra
els valors nacionals. La pel·lícula de Kubrick no s'estrenaria
a França fins el 1972. A Espanya, prohibida durant més de vint
anys pel govern franquista, s'exhibiria per primera vegada al Festival de
Cinema de San Sebastià de 1980 en el marc d'una retrospectiva-homenatge
al seu director. tornar
Proposta d'activitats
- Estudiar i analitzar
l'esclat i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial a partir dels
enfrontaments entre l'exèrcit alemany i l'exèrcit francès,
així com els tractats de pau que van posar fi al conflicte.
- Establir les diferències
més importants que s'estableixen en la pel·lícula entre
els oficials de l'exèrcit, que ostenten tot el poder, i els soldats,
meres titelles a disposició dels capricis i la voluntat dels seus
superiors, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes
sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses
i pobres i desvalgudes.
- Comentar i analitzar
els conceptes i valors que defensa el personatge interpretat per Kirk Douglas
(idealisme, humanisme, llibertat, defensa de les pòpies idees i fe
en la justícia) en relació als conceptes i valors que representa
l'exèrcit (jerarquia dictatorial, deshumanització, etc.)
- Buscar informació
sobre pel·lícules que tractin un tema similar al de Senderos
de gloria, per exemple Rey y patria (Joseph Losey, 1964), i determinar
quina visió aporten a la situació plantejada en el film.
- Elaborar una llista
amb els personatges principals de la pel·lícula en funció
de la seva actitud, les seves idees i la seva evolució al llarg de
la història, i relacionar-los amb el desenvolupament de l'acció.
Valorar les motivacions que s'amaguen darrera els seus actes i establir
relacions d'oposició entre ells.
|
|
FITXA
DE TREBALL
- Senderos de gloria
és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre
un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest
conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya
a partir del període conegut com "la guerra de trinxeres",
moment en què està ambientat el film.
-
Senderos de gloria es constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de cobardia és just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en l'actualitat?
-
El títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick, així com també el de la novel·la de Humphrey Cobb en què es basa la història, prové d'un poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relació amb el desenvolupament de l'acció.
-
L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per què?
-
Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies que l'envolten tenen una mena de càrrega d'histeria. Malgrat tot el seu horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula.
-
Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?
