Una guerra al
cor de la natura
Estrenada gairebé
al mateix temps que Salvar al Soldado Ryan (1998) però amb una
voluntat i uns objectius diferents, fins i tot oposats als del film de Steven
Spielberg, La delgada línea roja és una pel·lícula
atípica en el context del cinema comercial nord-americà. El
director Terrence Malick (1) obvia
de manera radical la defensa dels valors tradicionals i les característiques
presents en la majoria de films bèlics, com el patriotisme (les banderes
americanes ni japonesa no apareixen en cap moment), la descripció de
l'exèrcit com un grup d'homes unit i més o menys homogeni que
lluita per un mateix fi comú (en el film prima en tot moment la individualitat,
fins al punt que la història es constitueix en un retrat coral de diferents
personatges), o la ideologia i els valors morals dels exèrcits enfrontats.
Aquí no hi ha bons ni dolents: americans i japonesos lluiten en una
remota illa del Pacífic sense que l'espectador conegui més que
vagues referències sobre la importància estratègica de
l'illa de Guadalcanal o el desenvolupament global del conflicte (2).
El director rebutja de manera deliberada els tòpics
més habituals de les superproduccions bèliques - presents també
en la novel·la homònima de James Jones en què es basa
la història, que Malick utilitza com a simple punt de partida - per
construir un retrat a la vegada monumental i intimista, físic i espiritual,
d'un grup de personatges enfrontats a una situació límit. Subratllant
(encara més) l'horror i l'absurditat de tot conflicte armat, el cineasta
situa l'acció en els paisatges més bells i idíl·lics
mai vistos en una pel·lícula d'aquestes característiques.
Més que un film d'acció i que una esteticista reconstrucció
d'un dels episodis decisius del front del Pacífic durant la Segona
Guerra Mundial (3), La
delgada línea roja és un cant a la natura, a l'ésser
humà en la seva puresa original, a la vegada que una reflexió
crítica sobre la maldat inherent a la condició humana i la seva
tendència a l'autodestrucció. Què significa aquesta guerra
al cor de la natura? Per què la natura lluita amb ella mateixa?, es
pregunta Witt (Jim Caviezel) al principi del film. Més endavant, els
pensaments d'un altre soldat es superposen a les cruentes imatges de l'atac
de les tropes americanes a un poblat japonès: Aquesta terrible crueltat,
d'on surt? Com ha arrelat en el món? De quina llavor, de quina arrel
ha nascut? I de qui és obra? Qui ens mata? La guerra deshumanitza les
persones, les converteix en bèsties insensibles, embruta la natura
i destrueix la puresa del món. Per això, quan el sergent Edward
Welsh (Sean Penn) li diu a Witt que en el món un home sol no és
res - I no hi ha més móns, només aquest, afirma - aquest
li respon que ell ha vist un món diferent: el món de la tribu
indígena amb la que ha intentat conviure, de la selva verge, dels animals
en llibertat, el món de la Creació Original. La religió,
entesa en aquest context com a sinònim de puresa, és a dir,
com una mena d'estat espiritual original, s'erigeix en protagonista dels pensaments
i reflexions que, per boca dels diferents personatges, Malick va introduint
en la narració, trencant tan la linealitat temporal del relat (els
flash-backs amb què alguns soldats recorden moments de la seva vida
passada) i conferint-li un aire poètic i irreal. Les accions es superposen,
els personatges desapareixen o es dilueixen i algunes situacions no estan
clarament definides, però no es tracta d'un error ni tampoc d'una construcció
narrativa confusa i rebuscada: l'acció i la progressió dramàtica
de la història cedeix tot el seu protagonisme a la natura i als seus
fills, els homes.
Una illa enmig
del buit
"Tot és
mentida. Tot el que sentim, el que veiem. Quantes mentides escupen! (...)
Ens volen morts o vivint la seva mentida. L'únic que pot fer aquí
un home és trobar alguna cosa que sigui seva, crear una illa només
per ell" pensa per sí mateix Welsh durant un discurs a la
tropa del capità Charles Bosche (George Clooney). Les seves paraules
reflecteixen a la perfecció no només la visió personal
que Malick té de l'exèrcit i de la guerra, sinó també
els pensaments, les actituds i les reaccions dels soldats protagonistes del
film. L'ambició i la set de glòria de la majoria dels oficials
(l'embogit personatge que interpreta Nick Nolte, per exemple), que només
pensen en guanyar batalles i redactar informes, contrasta de manera brutal
amb els dubtes, els temors i les pors dels seus homes, atrapats en un conflicte
cruel i absurd que no entenen ni poden acceptar. Formen part d'un enorme col·lectiu
humà unit amb un únic objectiu, derrotar l'enemic i guanyar
la guerra, però es senten sols i desamparats, no tenen res ni ningú
on poder agafar-se. "La nostra destrucció beneficia a la Terra,
ajuda a que creixi l'herba o que brilli el sol?", es pregunta Witt,
sense obtenir cap resposta. Més endavant, els pensaments d'un altre
soldat subratllen el que Malick ja ens està explicant amb les imatges:
"No hi ha res que et faci oblidar-la, encara que tornis a començar
de zero. La guerra no ennobleix els homes, els converteix en bèsties,
corromp el seu esperit". La solitud i la buidor d'uns homes obligats
a lluitar contra un enemic que en realitat són ells mateixos - "La
foscor després de la llum, el conflicte després de l'amor, són
el producte d'una sola ment, les faccions d'un mateix rostre" reflexiona
un dels soldats al final del film - els porta a refugiar-se inevitablement
en ells mateixos. El missatge de Malick, d'aquesta manera, trascendeix la
crítica de la guerra i la violència, fins i tot la defensa de
postures pacifistes, per elevar-se a terrenys filosòfics i metafísics.
La veu en off que tanca el film és molt significativa en aquest sentit:
"Oh, ànima meva! Deixa'm entrar en tu, mira a través
dels meus ulls, contempla les coses que vas crear, mira com brillen".
Per més que els homes s'obstinin en destruir-les, la pau, la bellesa,
la felicitat, la puresa, sempre continuaran existint.
(1)
Nascut a Ottawa, Illinois, l'any 1942, Terrence Malick és una figura
atípica i fins a cert punt desconcertant en el context del cinema nord-americà
actual. Va debutar en la direcció amb Malas tierras (Bad lands,
1973), aconseguint un important prestigi i ressó internacional amb
la seva segona pel·lícula Días del cielo (Days
of heaven, 1978), per la que va obtenir, entre d'altres, el Premi al Millor
Director del Festival de Cannes. La seva obsessió per controlar tots
els aspectes creatius de les seves pel·lícules, no obstant,
el va portar a abandonar la direcció davant la impossibilitat de tirar
endavant projectes personals amb total llibertat. La delgada línea
roja, un film que acariciava des de mitjans dels anys vuitanta, és
la seva tercera pel·lícula en pràcticament trenta anys.
tornar
(2)
El 7 de desembre de 1941, el bombardeig de la base nord-americana de Pearl
Harbour per part de l'exèrcit japonès, aliat d'Alemanya al Pacífic,
va suposar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'inici
de l'expansió japonesa pel sud-est d'Àsia. El conflicte pel
control de l'imperi colonial asiàtic s'allargaria gairebé quatre
anys: després dels bombardeigs atòmics d'Hiroshima i Nagasaki,
el 6 i el 9 d'agost de 1945, el govern japonès es veuria obligat a
firmar la capitulació davant dels Estats Units el 2 de setembre del
mateix any. tornar
(3)
Guadalcanal, una petita illa de l'oceà Pacífic, a l'arxipèlag
independent de les Salomó, es convertiria en un dels punts neuràlgics
del front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial al ser ocupada pels
japonesos l'any 1942. La invasió japonesa motivaria una ràpida
contraofensiva de l'exèrcit nord-americà, que desembarcaria
a l'illa de Guadalcanal el mateix any, derrotant l'exèrcit japonès
pocs mesos després. La delgada línea roja adapta lliurement
la novel·la autobiogràfica de James Jones, que va combatre a
la zona durant el conflicte. tornar
Proposta d'activitats
- Conèixer la
situació política, econòmica i geogràfica a
l'est d'Àsia abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial,
tenint en compte les principals conseqüències del conflicte.
- Buscar informació
sobre pel·lícules que tractin un tema similar al de La delgada
línea roja (com Salvar al Soldado Ryan, per exemple) i determinar
quina visió aporten a la situació plantejada en el film.
- Considerar i valorar
la importància que la ideologia i els valors morals de l'exèrcit
tenen per a l'educació i la formació de la personalitat dels
seus integrants, analitzant les diferents reaccions dels soldats davant
la violència.
- Comentar i analitzar
els conceptes i valors que exposa la pel·lícula: espiritualitat,
defensa de les pròpies creences i conviccions, integritat, inmensitat
de la natura, etc.
- Comparar la novel·la
de James Jones (editada per Ediciones B) i la pel·lícula de
Terrence Malick. Buscar i comentar les semblances i les diferències
més importants.
- Elaborar una llista
amb els personatges principals de la pel·lícula en funció
de la seva actitud, les seves idees i la seva evolució al llarg de
la història, i relacionar-los amb el desenvolupament de l'acció.
Valorar les motivacions que s'amaguen darrera els seus actes i establir
relacions d'oposició entre ells.
