FITXA
TÈCNICA
INDICACIONS
PER AL PROFESSORAT
GUIA
DIDÀCTICA
FITXA
DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
FITXA TÈCNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DIDÀCTICA FITXA DE TREBALL
FITXA TÈCNICA
|
Títol
original: When the wind blows
Director: Jimmy T. Murakami Producció: John Coates (Gran Bretanya, 1986) Guió: Raymond Briggs, basat en la seva novel·la homònima Fotografia: Peter Turner, Maureen Simons, Roger Chandler i Roy Watford Música: Roger Waters Direcció artística i disseny dels dibuixos: Richard Fawdry Direcció artística, disseny dels fons i del color: Errol Bryant Director tècnic: Peter Turner Disseny i producció dels efectes especials: Stephen Weston Muntatge: Grant Taylor Duració: 86 minuts. |
 |
|
INDICACIONS PER AL PROFESSORAT
Sinopsi
Jim i Hilda Bloggs són una parella de jubilats que viuen en una remota zona rural de Gran Bretanya poc abans de l'inici d'una guerra nuclear. Profundament patriotes, tenen absoluta confiança en el seu govern i s'han informat sobre tot el que cal fer en cas que l'enemic ataqui el seu país. Jim ha llegit els fulletons oficials sobre la la bomba atòmica i inicia la construcció d'un refugi que els protegirà en el cas d'una explosió nuclear.Objectius pedagògics
- Conèixer a grans trets els enfrontaments militars i polítics que van mantenir els Estats Units i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial, l'anomenada "guerra freda" (període en el que està ambientat el film), que va desembocar en una carrera armamentística i nuclear que podria haver tingut conseqüències desastroses per la humanitat.
- Valorar els sentiments, les motivacions i els principis morals que mouen a la parella protagonista al llarg de la història. Analitzar de manera especial la seva actitud després de l'explosió de la bomba atòmica.
- Entendre i valorar els recursos narratius i expressius utilitzats per la pel·lícula per mostrar l'horror de la guerra nuclear a partir de petits detalls i fragments de la vida quotidiana dels personatges.
- Reconèixer en el film actituds i idees conformistes, ingènues i passives respecte l'actuació del govern i les institucions.
- Aproximació
a les figures del director Jimmy T. Murakami i de l'escriptor i dibuixant
Raymond Briggs.
Procediments
- Valoració de la pel·lícula com una crítica ferotge a la passivitat i despreocupació general davant temes de vital importància i com a reflex de l'horror i l'absurditat de la guerra nuclear.
- Estudiar i comentar la paradoxa que s'estableix entre el realisme de la història i la utilització de dibuixos animats de caràcter irreal i estilitzat.
- Anàlisi de l'estructura narrativa del film: com comença i com acaba, quins recursos utilitza el director per indicar el pas del temps i l'evolució dels personatges, etc.
- Identificació i explicació dels referents històrics, polítics i geogràfics que apareixen en el film (les conseqüències de la segona guerra mundial, el paper que hi van desenvolupar Churchill, Roosevelt i Stalin, la bomba atòmica, etc.).
- Anàlisi de la
forma visual del film: disseny de personatges, ambients i situacions, banda
sonora, relació entre els dibuixos animats i les imatges reals, recursos
narratius i recursos tècnics (tipus de plans, moviments de càmera,
etc.) .
Actituds
- Desenvolupar una actitud crítica respecte l'actuació del govern i les institucions en relació a l'inminent esclat d'una guerra nuclear.
- Valorar les conseqüències de la manera de pensar de la parella protagonista abans, durant i després de l'explosió de la bomba atòmica.
- Valoració crítica
del final del film.
|
|
GUIA
DIDÀCTICA
Els camins foscos del progrès
Cuando el viento sopla és una pel·lícula atípica, arriscada i valenta. No només per la brutalitat amb què exposa un tema tan delicat i compromès com el de la guerra nuclear i l'explosió de la bomba atòmica, sinó també pel fet de tractar-se d'una producció de dibuixos animats. Aquesta aparent contradicció és utilitzada pel director Jimmy T. Murakami i el guionista Raymond Briggs, autor de l'obra original en què es basa la història (1), per donar a la pel·lícula el seu sentit últim i definitiu: els dibuixos i el disseny dels personatges, deliberadent estilitzats i irreals però simpàtics en tot moment, contrasten amb el realisme i la contundència de la història explicada. De la mateixa manera, l'amabilitat de Jim i Hilda Bloggs es converteix a mida que avança la narració en una irritant ingenuïtat, la seva senzillesa i la seva bona fe deriven cap a un optimisme grotesc i gairebé surrealista. I és que les aparences enganyen: la vida feliç i tranquil·la de la parella es va descomponent mica en mica, literal i metafòricament. La bomba atòmica no només arrassa la zona on viuen, destruint tot el seu món, sinó que posa de manifest la inconsistència de la seva fe en el progrès, l'absurditat de la seva confiança en un govern que no ha mogut ni un dit per evitar la catàstrofe. Murakami i Briggs van molt més enllà d'una simple crítica a l'horror de la guerra i a la utilització de l'energia nuclear i atòmica, construint una brillant paràbola de la fi del món. Des d'aquest punt de vista, el matrimoni protagonista trascendeix els trets més o menys tòpics que el caracteritzen - l'obsessió típicament anglesa per prendre el te, el patriotisme, els records romàntics de la segona guerra mundial - per constituir-se en una metàfora de la passivitat i la despreocupació de la societat davant d'alguns dels principals problemes del món contemporani (2). Jim i Hilda no es plantegen en cap moment els foscos interessos i motivacions que en nom del progrès han portat el seu país a la situació que pateixen, ni questionen el paper i l'actuació dels seus dirigents polítics, com si la guerra fos un mal inevitable. Durant la construcció del refugi nuclear, la única preocupació de Jim són les diferències entre el fulletó del govern i el fulletó municipal; Hilda, en canvi, pocs minuts abans de l'inici de la guerra només pensa en rentar els plats. Després de l'explosió de la bomba, convertits en meres caricatures de dos éssers humans, no poden fer altre cosa que mantenir totes i cada una de les rutines legislades en el món anterior a la guerra nuclear (prendre el te, sortir al jardí, treure la pols). La rutina és el veritable motor de l'acció, una acció deliberadament monòtona i tenyida d'un pessimisme que en determinats moments arriba a agredir l'espectador: fins i tot davant les portes d'una mort espantosa, els dos personatges són incapaços d'obrir els ulls: segueixen vivint la mentida que han viscut tota la seva vida, una mentida que ha abocat el món a la tercera guerra mundial i a la destrucció.Una història real... en dibuixos animats
La història de Cuando el viento sopla s'hauria pogut filmar més fàcilment amb persones de carn i os: la pràctica totalitat de l'acció té lloc a la casa del matrimoni, en una zona rural allunyada de les grans ciutats. La paradoxa que s'estableix entre la cruesa dels esdeveniments relatats i la utilització d'uns dibuixos animats de caràcter pràcticament naïf, però, juga en benefici de la pel·lícula, dotant-la d'una atmosfera opressiva i angoixant que seria impossible d'aconseguir amb imatges reals. Jimmy T. Murakami i Raymond Briggs fan miques el tòpic que no es poden fer pel·lícules de dibuixos animats destinades al públic adult (o, en tot cas, pensades tan per al públic més jove com per al públic més gran). Director i guionista, en una opció arriscada però absolutament coherent amb les seves anteriors obres i creacions (Murakami com a personalitat destacada en el camp de l'animació de vanguardia i Briggs com a escriptor i dibuixant de literatura infantil), no van escatimar esforços ni recursos: la producció i realització del film va ser llarga i complicada i va implicar la participació d'un enorme equip tècnic, que es va encarregar de dibuixar a mà les prop de 200.000 imatges necessàries per la pel·lícula. Murakami va utilitzar tècniques d'animació decididament revolucionàries, que serien adoptades després en altres produccions. Per dotar els escenaris de l'acció d'una certa perspectiva, va fer construir maquetes en tres dimensions de la casa on transcorre l'acció, amb parets desmontables. Aquestes maquetes van ser filmades amb una càmara especial mitjançant la tècnica anomenada stop-motion (fotograma a fotograma), que va permetre el seguiment, enquadrament i panoramització dels interiors en complicats moviments de càmara, poc habituals en les pel·lícules de dibuixos animats. Després, els dibuixos realitzats a mà van ser transformats en diapositives i projectats sobre les imatges obtingudes de la filmació de les maquetes. Aquest procès va ser filmat de nou amb una càmara, obtenenint així les imatges definitives. Alguns dels solistes i grups de pop i rock més destacats del moment (David Bowie, Roger Waters, Pink Floyd, Genesis) es van encarregar de la banda sonora, i els prestigiosos actors John Mills i Peggy Ascroft (Fernando Rey i Irene Gutiérrez Caba en la versió espanyola del film) van posar la seva prodigiosa veu al servei del matrimoni protagonista.
(1) Nascut a Londres l'any 1934, Raymond Briggs és un dels dibuixants i escriptors de literatura infantil més populars i reconeguts del seu país. Després d'estudiar pintura a l'Escola d'Arts de Wimbledon, va publicar la seva primera obra, The strange house, l'any 1964. Cuando el viento sopla, escrita l'any 1982, és la seva obra més coneguda i ha estat traduïda a deu idiomes (la versió espanyola, a cura de Rosa Montero, va ser publicada per l'Editorial Debate). tornar
(2) La història de Cuando el viento sopla, malgrat estar ambientada a Gran Bretanya en una època més o menys determinada, podria tenir lloc en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment. La tensió creixent que a partir de 1947 es va establir entre els dos blocs guanyadors de la segona guerra mundial, el bloc occidental, encapçalat pels Estats Units, i el bloc oriental, encapçalat per la Unió Soviètica, va desembocar en una carrera armamentística que podria haver tingut terribles conseqüències per a la humanitat: després de la creació de la primera bomba atòmica i del bombardeig de les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units (juliol i agost de 1949), països com la URSS (1949), Gran Bretanya (1952), França (1960) i la Xina (1965) van provar i construïr les seves pròpies bombes nuclears. Tot i que no es van enfrontar de manera directa, els dos blocs es van organitzar militarment - el bloc occidental amb la creació de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) l'abril de 1949 i el bloc oriental amb la signatura del Pacte de Varsòvia el maig de 1955 - i van intervenir en diversos conflictes armats i baralles diplomàtiques, com la guerra de Corea (1950 - 1953), la construcció del mur de Berlín (1961) o la guerra del Vietnam (1954 -1975). Aquest llarg període de tensió i enfrontament és conegut amb el nom de "guerra freda". tornar
Proposta d'activitats
- Conèixer la situació política, econòmica i geogràfica a Europa i al Món després de la segona guerra mundial, amb dos blocs (americà i soviètic) clarament diferenciats i enfrontats.
- Buscar informació sobre pel·lícules que tractin un tema similar al de Cuando el viento sopla i determinar quina visió aporten a la història que explica la pel·lícula.
- Considerar i valorar la importància que la passivitat, el conformisme i la fe cega dels ciutadans pot tenir en una situació com la plantejada en el film.
- Estudiar el desenvolupament i la utilització de les armes nuclears i la bomba atòmica en els principals conflictes armats del segle XX, tenint en compte les seves terribles conseqüències sobre la població i el medi natural.
- Elaborar un retrat
dels dos personatges protagonistes, Jim i Hilda Bloggs: enumerar i descriure
de manera breu quins són els desigs, pors, qualitats i idees pròpies
de cadascun d'ells i relacionar-los amb l'acció: quin és el
personatge que fa avançar la narració amb els seus actes,
quina evolució pateixen els personatges després de l'explosió
de la bomba atòmica, etc.
|
|
FITXA
DE TREBALL
- Cuando el viento
sopla, malgrat tractar-se d'una pel·lícula de dibuixos
animats, planteja i analitza de manera realista i contundent les terribles
conseqüències d'una guerra nuclear. Què en saps de l'armament
nuclear? I de la bomba atòmica? Creus que el perill que reflecteix
el film segueix existint a l'actualitat?
-
El llibre de Raymond Briggs en què es basa la pel·lícula comença amb el poema següent: "Acomiada't d'un nen bressant-lo en la copa d'un arbre; quan el vent bufi el bressol es gronxarà, i quan la branca es trenqui el bressol caurà". Creus que guarda alguna relació amb la història i els personatges de la pel·lícula? Per què?
-
El film de Raymond Briggs i Jimmy T. Murakami es constitueix en una crítica brutal a la guerra nuclear, alhora que reflexiona sobre sobre la passivitat i el conformisme de la societat. Comenta i valora l'actitud del matrimoni protagonista al llarg de la història, especialment pel que fa a la seva confiança en el govern i les institucions. Reaccionaries de la mateixa manera si et trobessis en una situació semblant?
-
En diversos moments de la pel·lícula, Jim i Hilda Bloggs evoquen amb enyorança tres figures clau de la política del segle XX, Roosevelt, Churchill i Stalin. Què en saps d'ells? Qui eren? Estudia i analitza les línies principals del seu pensament polític i el seu paper després de la fi de la Segona Guerra Mundial.
-
Cuando el viento sopla és una pel·lícula de dibuixos animats que tracta un tema compromès de manera realista i contundent. Creus que la història tindria la mateixa força si hagués estat rodada amb persones reals de carn i os? Estàs d'acord amb el tòpic que no es poden fer pel·lícules de dibuixos animats destinades al públic adult?
-
Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió? Què creus que ens volen explicar Jimmy T. Murakami i Raymond Briggs amb aquesta història? Creus que el film dóna una visió pessimista sobre el futur de la humanitat?
