5. EL VIATGE AL PROPER ORIENT

Mesos després, després de moltes peripècies, arriba al pati del temple, la Casa de Déu a la Meca i besa la pedra negra de la Kahaba, portada per l'Arcàngel Gabriel. Donà sis voltes entorn seu i va tornar a l'endemà a donar set voltes més. Va conèixer al cap dels enverinadors, estremint-se cada vegada que li oferia un got d'aigua. Ali Bey li va regalar valuosos presents induint-lo a què pensés que era millor que visqués. El relat del viatge prossegueix per altres horitzons. Damasc, El Caire, Constantinoble, Terra Santa. Avui tot això sembla fàcil de realitzar però no cal oblidar que Domingo Badía Leblich va ser el primer europeu que va veure i va besar la pedra negra de la Kahaba. Sols per això ja hagués merescut passar a la història.

 


Hi ha un parell de detalls que Alí Bey no conta en el seu llibre però dels quals hi ha constància en la correspondència que va mantenir amb Godoy. El primer és relatiu a les seves pretensions sobre l'Imperi Marroquí. Sembla ser que va intentar assumir la corona mitjançant un cop d'Estat; per a això afirmava contar amb 3.000 combatents. Es creia una espècie d'Hernán Cortes en territori islàmic: "O em dóna Muley la corona per les bones per a l'organització i reforma de l'Imperi, o Jo me la prenc... Crec poder dir que tinc un Moctezuma entre les ungles i ho repeteixo: els Guàrdies de Palau em fan els honors"... Godoy comentava als seus íntims totes aquestes proeses que òbviament eren meres exageracions, mentre escoltava la música flamenca que tant li agradava.

En aquest text es parla de diversos personatges relacionats amb la conquesta espanyola a América. Us proposem que busqueu en una enciclopèdia o a internet informació sobre aquests personatges, i en feu una petita biografia.

L'art flamenc és avui en dia una de les expressions culturals d'abast universal més reconegudes, doncs arreu viu uns moments de desenvolupament i d'expansió importants. Originàriament sorgeix d'una barreja de cultures diferents. Quan els gitanos després de la seva arribada a la Península van donar-li seva forma definitiva al segle XVIII, van recollir elements dels diferents materials musicals que hi havien trobat: les influències orientals, hel.lèniques, semítiques, les formes autòctones, les de caire laic i les religioses (com ara els cants de sinagogues, de muetzins, de les litúrgies gregues i visigòtiques) i les melodies hindús, perses, berbers, hebrees i àrabs. Tots els estudiosos del tema estan d'acord en aquest caràcter intercultural i interètnic del cant flamenc, així com de l'aportació definitiva dels gitanos andalusos a la seva aparició. Per qué podem afirmar que l'art flamenc té un caire intercultural i interètnic? Localitza amb l'ajut del teu professor en un mapamundi les cultures que influencien el flamenc.

 

anteriorAnterior

 

Index

Següentsegüent