Mesos després, després de moltes peripècies, arriba al pati del temple, la Casa de Déu a la Meca i besa la pedra negra de la Kahaba, portada per l'Arcàngel Gabriel. Donà sis voltes entorn seu i va tornar a l'endemà a donar set voltes més. Va conèixer al cap dels enverinadors, estremint-se cada vegada que li oferia un got d'aigua. Ali Bey li va regalar valuosos presents induint-lo a què pensés que era millor que visqués. El relat del viatge prossegueix per altres horitzons. Damasc, El Caire, Constantinoble, Terra Santa. Avui tot això sembla fàcil de realitzar però no cal oblidar que Domingo Badía Leblich va ser el primer europeu que va veure i va besar la pedra negra de la Kahaba. Sols per això ja hagués merescut passar a la història.
Hi ha un parell de detalls que Alí Bey no conta en el seu llibre però
dels quals hi ha constància en la correspondència que va mantenir
amb Godoy. El primer és relatiu a les seves pretensions sobre l'Imperi
Marroquí. Sembla ser que va intentar assumir la corona mitjançant
un cop d'Estat; per a això afirmava contar amb 3.000 combatents. Es creia
una espècie d'Hernán Cortes en territori islàmic: "O
em dóna Muley la corona per les bones per a l'organització i reforma
de l'Imperi, o Jo me la prenc... Crec poder dir que tinc un Moctezuma entre
les ungles i ho repeteixo: els Guàrdies de Palau em fan els honors"...
Godoy comentava als seus íntims totes aquestes proeses que òbviament
eren meres exageracions, mentre escoltava la música flamenca que tant
li agradava.
|
|