LES PROPIETATS FÍSICO-QUÍMIQUES DE L'AIGUA

Índex

LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

Objectius educatius:
ANÀLISI DE LES PROPIETATS FÍSIQUES DE L'AIGUA

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l'aigua està contaminada quan el seu estat i/o composició està alterat de forma que no reuneix les condicions adequades per a que l'aigua pugui ser utilitzada per a qualsevol activitat necessària per a l'home.

Per les seves característiques físiques l'aigua no contaminada ha de ser inclolora, transparent, inodora i insípida.

Preneu diverses mostres d'aigua: destil.lada, de l'aixeta, de la riera, d'un riu... i observeu diferents aspectes recollits en la taula. Cal , abans de realitzar l'experiment, escalfar una mica cada mostra.

PROPIETATS DESTIL.LADA AIXETA RIU RIERA ...
OLOR                                             
COLOR                                             
ALTRES
OBSERVACIONS		                                             

Material: cèrcol, suport, reixeta o placa de ceràmica, bec Bunsen.


ANÀLISI DE LES PROPIETATS QUÍMIQUES DE L'AIGUA

Per les seves característiques químiques, l'aigua no contaminada ha de ser neutra o lleugerament alcalina, sense excès de matèria organica o de productes tòxics.

De les mostres d'aigua utilitzades en l'experiment anterior determineu:
  1. Acidesa: utilitzeu paper indicador de pH i un cop introduïda la tira en la mostra d'aigua compareu la seva coloració amb l'escala de valors.

  2. Quantitat de diòxid de carboni:

    • Agafeu 100 cm3 de l'aigua que desitgeu analitzar, prèviament filtrada amb una " muselina". Amb un comptagotes afegiu 2 o 3 gotes de fenolftaleïna.

    • Amb un altre comptagotes aneu afegint gotes d'una dissolució de sosa 0.1 normal. Cada cop que agregueu una gota apareixerà un color rosat que desapareix en agitar. Cal que deixeu d'afegir la dissolució quan el color rosa permaneixi (Anoteu el nombre de gotes afegides!)

      Si s'afegeixen més de 45 gotes
      Si s'afegeixen menys de 45 gotes
      Si s'afegeixen 45 gotes       		contaminada
      no contaminada
      límit admès

  3. Presència d'amoníac:

    • Agafeu 3 tubs d'assaig i ompliu-los de la següent forma:

      tub nš1: 10 cm3 d'aigua de l'aixeta.
      tub nŠ2: 10 cm3 d'aigua de l'aixeta amb 5 gotes d'amoníac.
      tub nš3: 10 cm3 de l'aigua a analitzar.

    • Afegiu a cada tub gotes de sosa fins que la dissolució sigui fortament alcalina (el paper indicador de pH ha de tenir un color blau intens)

    • Escalfeu suaument els 3 tubs fins que emetin vapors, sense arribar a bullir. L'olor dels vapors ja indiquen la presència o no d'amoníac.

    • Afegiu a cada tub unes gotes de reactiu Nessler i observeu els resultats de la mostra d'aigua a analitzar amb els tubs 1 i 2, que ens serviran de testimonis:
      tub nš1: sense color
      tub nš2: coloració vermella o rosa.

  4. Presència de nitrits:

    • Agafeu 3 vasos de precipitats i ompliu-los de la següent forma:
      vas nš1: 50 cm3 d'aigua destil.lada
      vas nš2: 50 cm3 d'aigua destil.lada amb cristalls de nitrit sòdic o potàssic
      vas nš3: 50 cm3 de l'aigua a analitzar.

    • Afegiu a cada vas àcid sulfúric amb molta cura: les dissolucions es tornaran àcides (paper pH de color vermell). Cal que agiteu les dissolucions perquè l'acid es barregi bé amb l'aigua.

    • Preneu unes gotes de cada vas i mesureu amb paper iodur-midó la concentració de nitrits i compareu-los (el vas 1 i 2 ens serviran de patrons)
      vas nš1: sense color
      vas nš2: color blau intens.

    • Finalment recolliut totes les dades obtingudes en la taula que us presentem a continuació i , segons, els resultats obtinguts, responeu les següents qüestions:

      • Hi trobeu alguna mostra d'aigua contaminada? A què creieu que és degut?

      • Quines conseqüències pot comportar per a la vida dels animals i les plantes que viuen en un riu o en una riera amb un excès d'àcids a l'aigua?

            DESTIL.LADA AIXETA RIU RIERA ...
            ACIDESA                        
      DIÒXID CARBONI                              
      AMONÍAC                              
      NITRITS                              


    INVESTIGANT ELS ÉSSERS VIUS DE L'AIGUA:L'ÚS DELS INDICADORS BIOLÒGICS

    A mesura que augmenta el grau de contaminació d'un corrent d'aigua disminueix la seva riquesa en quantitat i diversitat d'éssers vius. Es pot, doncs, utilitzar aquest fet per conèixer el grau de contaminació d'un punt d'un corrent d'aigua mitjançant l'observació de les espècies d'invertebrats que hi trobem.

    Material: xarxa de malla de menys de 0.5mm, pots de vidre, safata de fons blanc, pinces, lent de 5 augments o lupa binocular.

    Procediment:

    • Per prendre mostres dels invertebrats que viuen flotant a l'aigua utilitzarem la xarxa que col.locarem contracorrent i abocarem el contingut en un pot amb aigua.

    • Per observar els invertebrats que viuen en el fant es pren una mica d'aquest amb compte per no enterbolir l'aigua, s'extén sobre la safata i es mou amb compte per observar els animalons.

    • Els invertebrats que es troben en la vegetació de la ribera o en les pedres es poden observar directament. Per prendre una mostra s'utilitzara un pot o una xarxa. Un bon lloc per cercar aquests invertebrats és sota les pedres.


    Un cop observats els invertebrats que hi trobeu, busqueu a la taula a quin grau de contaminació correspon la presència d'aquests animals i anoteu les característiques de l'aigua.

    Recordeu a retornar-los al seu lloc!!



    ALTRES PROPIETATS: LA DURESA DE L'AIGUA

    Segur que quan heu sortit de colònies o de viatge us heu adonat que l'aigua ensbona diferent que a casa vostra.

    L'aigua que no va bé per ensabonar rep el nom d'aigua dura i la que ensabona bé, aigua blana.

    Les aigües dures es caracteritzen perquè tenen sals de calci, magnesi i ferro en solució.

    L'estudi de la duresa de l'aigua i la manera d'eliminar-la és molt important perquè les aigües dures malmeten els aparells domèstics i industrials com ara rentadores, cafeteres, ...

    Material: tubs d'assaig, comptagotes, proveta ,suport, cèrcol i bec bunsen, sabó de Marsella o sabó blanc, aigua destil.lada, alcohol, vas de precipitats, ampolletes de 100 cm3 o 250 cm3.

    Recollida de mostres: podeu treballar amb aigua de l'aixeta de diferents poblacions, aigua bullida, aigua de mar, aigua de pluja, aigua de riu, aigua destil.lada, etc... Si sortiu fora de la ciutat aprofiteu per portar-ne una mostra. Guardeu l'aigua en unes ampolletes i amb un retolador anoteu-ne la procedència.

    Preparació de la solució de sabó de Marsella: peseu 0.5 g de sabó de Marsella comercial i barregeu-lo amb 50 cm3 d'aigua destil.lada i 50 cm3 d'alcohol.
    Un cop ben barrejats teniu a punt la solució de sabó de Marsella per a provar la duresa de les mostres d'aigua.

    Comparació de la duresa de les mostres d'aigua:

    • Amb la proveta mesureu 5 cm3 de cada mostra i aboqueu-la en un tub d'assaig. Indiqueu la procedència de l'aigua (destil.lada, riu,etc...)

    • Afegiu una gota de solució sabonosa a l'aigua i sacsegeu-la bé. Observeu si fa escuma i si aquesta dura almenys 30 segons.

    • Repetiu l'operació fins obtenir una escuma permanent tot comptant les gotes afegides.

      AIGUA NOMBRE DE GOTES DE SABÓ
      Aixeta      
      Bullida      
      Destil.lada      
      De mar      
      ...      


    • Aleshores ordeneu les mostres per ordre creixent de duresa:

      • Quina és l'aigua més blana? Per què?

      • Expliqueu, segons el lloc de procedència de la mostra d'aigua, el per què de la seva duresa.