Una cultura més propera del que pensem

 

Primer de tot, ens interessa que reflexionem tots plegats sobre l'etnocentrisme que ens fa mirar els altres amb superioritat. Per això que millor que un fragment d'Umberto Eco publicat a El País el 18 de novembre del 2001.

La auténtica lección que hay que sacar de la antropología cultural es más bien que para decir si una cultura es superior a otra hay que fijar unos parámetros. Una cosa es decir qué es una cultura y otra decir según qué parámetros la juzgamos. Una cultura se puede describir de forma pasablemente objetiva: estas personas se comportan así, creen en los espíritus o en una única divinidad que lo invade todo con su misma naturaleza, se unen en clanes parentales según estas reglas, consideran hermoso atravesarse la nariz con anillas (podría ser una descripción de la cultura juvenil en Occidente), consideran impura la carne de cerdo, se circuncidan, crían perros para echarlos en el puchero los días de fiesta o, como siguen diciendo los norteamericanos de los franceses, comen ranas(...). ¿Creemos que el desarrollo tecnológico, la expansión de los comercios, la rapidez de los transportes son un valor? Muchos creen que sí, y tienen derecho a considerar superior nuestra civilización tecnológica. Pero, precisamente dentro del mundo occidental, hay quienes consideran un valor primordial la vida en armonía con un ambiente sin corromper y, por tanto, están dispuestos a renunciar a los aviones, coches, neveras, para trenzar canastas y moverse a pie de un pueblo a otro, con tal de no tener el agujero de ozono. Así, pues, ya ven que para considerar una cultura mejor que otra no basta con describirla (como hace el antropólogo), sino que hay que remontarse a un sistema de valores que consideramos irrenunciable. Sólo llegados a estepunto podemos decir que nuestra cultura, para nosotros, es mejor.

Los que apoyan el diálogo nos llaman la atención sobre el mundo islámico, recordando que ha dado hombres como Avicena (que, por otra parte, nació en Buchara, no muy lejos de Afganistán) y Averroes, y es una pena que se cite siempre sólo a estos dos, como si fueran los únicos, y no se hable de Al Kindi, Avempace, Avicebrón, Ibn Tufayl, o de ese gran historiador del siglo XIV que fue Ibn Jaldun, al que Occidente considera incluso iniciador de las ciencias sociales. Nos recuerdan que los árabes de España cultivaban la geografía, la astronomía, las matemáticas, o la medicina cuando en el mundo cristiano estaban mucho más atrasados.

Todo muy cierto, pero éstos no son argumentos válidos, porque si razonamos así, deberíamos decir que Vinci, noble pueblo toscano, es superior a Nueva York, porque en Vinci nació Leonardo, mientras que en Manhattan cuatro indios esperaron sentados en el suelo durante más de 150 años a que llegaran los holandeses a comprarles toda la península por 24 dólares. Y, en cambio, sin ofender a nadie, hoy el centro del mundo es Nueva York, y no Vinci(...).

 

Alló que els musulmans ens deixaren

Coses molt quotidianes en la nostra vida ens han estat deixades pels musulmans. Per això, la primera activitat és de descoberta.

Respecte a l'activitat de l'ansara, podem mostrar com les nostres tradicions religioses venen de ritus pagans.

HISTORIA
Un paseo por el espíritu de las fiestas
Por Daniel Fernández A La Vanguardia - 14/12/2001

(...) Con la aparición del cristianismo, los ritos del solsticio invernal y su celebración continúan vivos, hasta el punto de que la Iglesia, en una práctica de siglos que favoreció su expansión, acaba por asimilar rituales paganos a la nueva fe. De este modo, de ese sincretismo entre el viejo mundo y la nueva religión empieza a surgir "nuestra" Navidad. Durante los primeros siglos de la era cristiana la fiesta por excelencia es la Pascua de resurrección, y el nacimiento de Jesús es un tema digamos que menor y además de difícil datación si acudimos a los textos evangélicos. Se hacía difícil aceptar un nacimiento de Jesús en pleno solsticio invernal cuando, por ejemplo, según Lucas los pastores a los que se les aparece el ángel de la Anunciación se hallaban durmiendo al raso con sus rebaños. Tales cuestiones fueron debatidas por diversos padres de la Iglesia y, en su afán por datar el nacimiento del Salvador, digamos tan sólo que marzo, mayo y diciembre y enero fueron parte de distintas propuestas.

Claro que no es hasta el siglo IV de nuestra era, durante el concilio de Nicea, que se establece la divinidad de Jesús (perdón por escandalizar, pero recuerden algunos que también tarda bastante la Iglesia en aceptar que la mujer tenga alma inmortal). Estamos en el 325 de nuestra era y hacia el 350 ya ha sido fijada como fecha de nacimiento de Jesucristo la tradicional de la noche del 24 al 25 de diciembre, aprovechándose la Iglesia claramente del rito pagano ya sembrado.

Por cierto, que la fecha de marras trae una división más entre los cristianos de Occidente, que optan por celebrar la Navidad en su fecha actual, y los de Oriente, que prefieren la madrugada del seis de enero, lo que para nosotros acabará siendo la Adoración de los Reyes. En fin, tema complejo, como se echa de ver, y que por supuesto no pretendemos agotar en un suelto de diario. Digamos pues, para zanjar el tema, que la Iglesia cristiana de Occidente fija la fecha de nacimiento de Jesús en el siglo IV y que la reitera de forma digamos que definitiva y pretendidamente científica gracias a Dionisio el Exiguo, aquel monje del siglo VI al que le debemos, en parte, todo el tumulto del año 2000 (probablemente estemos en el 2004 de la era cristiana) y que, de paso, fijó la edad de la muerte de Cristo en los 33 años canónicos, cuando hoy los historiadores del tema creen que probablemente nació Jesús en el año siete o seis a.C. (antes de Cristo, y valga la paradoja) y que murió ya cuarentón o casi(...).

Per conèixer a quines zones de Catalunya hi va haver més presència musulmana, us recomenem l'Atles d'història de Catalunya publicat fa uns anys per Edicions 62.

I sobre els aliments? Aquí teniu una mostra:

ACTIVITAT

FER TORRÓ

Posem 500 gr. de sucre en una cassola i el posem al foc fins a desfer-lo. Hi afegim la mateixa quantitat d'ametlles i remenem fins obtenir una masa compacta, on afegirem clara d'ous, i mel. El posem sobre una superfície plana i el deixem refredar fins a poder fer peces de la mida que volguem.

AMPLIACIÓ, Si voleu fer alguna activitat que relacioni temes de consum, comerç just i problemàtica dels pagesos, contacteu amb la XARXA DE CONSUM SOLIDARI, telf 93 268 22 02, disposen de materials didàctics i més informació


ACTIVITAT

PREPARAR PIZZES

El primer de tot és fer la masa. Necessitarem 300 gr. De farina integral, 125 ml. De llet tèbia, 15 gr. De llevat de forner, 75 ml. D'oli d'oliva i una mica de sal marina. Farem un volcà amb la farina, mentre desfem el llevat i la sal en la llet, posant-la en el forat amb l'oli. Amasso uns 10 minuts i després deixem en remull ½ hora en lloc atemperat i cobert amb un drap. Després estirem amb el rodet, pinxem amb la forquilla i al forn 10 minuts. Després posem els ingredients i tornem a posar-la al forn 20 minuts més. Podem escollir:
Al pesto. Necessitem 8 cullaradetes d'albahaca seca, una cullarada de formatge d'ovella ratllat i una altra de parmesà ratllat, una cullarada de pinyons, dos dents d'all i oli d'oliva. Farem una pasta amb l'albahaca, alls, pinyons i formatges, afegint-hi l'oli fins obtenir una masa espesa i consistent que extenem sobre la masa, la qual fornegem i ja podrem servir.
Napolitana festiva. Necessitem 1 cullaradeta de panses, 1 escarola, 75 gr. D'olives negres sense os i trosejades, 1 cullarada de tàpenes, 1 de pinyons, sal marina i oli d'oliva. Remullem ls panses i escaldem l'escarola en aigua salada, trosejant-la. En una paella saltejem les olives, tàpenes i escarola durant 5 minuts amb una mica d'oli i remenant constantment. En apagar, ho posem sobre la masa i a sobre posem pases i pinyons, oli i ho fornegem.

Coca de recapte. Per la pasta ens cal 600 gr. de farina, 20 gr. de mantega, 250 ml. d'aigua natural, 15 gr. de llevat, 5 gr. de sal marina i pel farcit, 6 alberginies, 8 pebrots vermells, 3 cebes, 8 tomàquets madurs, 200 ml. d'oli d'oliva i sal marina. Fem un volcà amb la farina tamisada, posant-hi a dins la resta d'ingredients per la pasta, amasant fins a prendre consistència. Deixem la masa en un lloc tebi, dintre la cassola tapada amb un drap de 5 a 6 hores, i en fermentar li afegim 1 dl. d'oli, barrejant-ho tot. Aleshores estirem la masa a una safata enfarinada, asem pebrots i alberginies, els pelm i netejem, colocant sobre la masa la ceba i el tomàquet trocejats, i els pebrots i alberginies a tires. Afegim sal i oli i la posem al forn entre 20 i 30 minuts.


SABIES QUE la pizza té el seu origen en el moment que l'ésser humà va aprendre a aixefar els grans i barrejar-los amb aigua per fer tortes cuites sobre pedres calents.
De tortes fetes a partir de la massa amb cereals n'hi ha a les diferents cultures, però la pizza és la més pròpia de l'àrea mediterrània. El blat de la Bètica era bàsic a la dieta dels íbers i després dels romans, i serà aleshores quan sorgeixi la idea de colocar sobre pans plans i rodons diferents ingredients. Després, amb la introducció dels molins hidràulics pels àrabs, i l'ajut que això suposà per la millora dels mitjans per la panificació, s'avançarà molt més(...). Així, en el Renaixement els pobres afegiran al pà, que era el menjar quotidià més freqüent, una sèrie d'herbes silvestres pròpies de la Mediterrània, que donaran conjuntament amb el formatge el valor que avui en dia tenen les pizzes. La pizza prové de Nàpols, i d'allà es va escampar per tot arreu. A mitjans del segle XIX se li afegí el tomàquet. Ara bé, de "tortes" semblants a la pizza hi ha a tota la Mediterrània. De coques, n'hi ha les de "recapte" a Catalunya, amb pebrot, ceba i alberginia, les de Crevillent, amb boquerons o les de "tremptó" mallorquines.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA. Trobareu moltes receptes àrabs al llibre de Salah Jamal. Aromas Árabes. Cendrera Zariquei. Barcelona, 1999

 

Sons aràbics en la nostra música

Quan els cristians van conquerir els territoris d'Al-Andalus, molts habitants d'origen musulmà van haver de convertir-se a la nova religió o abandonar aquestes terres. Alguns d'ells van fugir cap al Magrib i la seva cultura va influir en les noves terres d'acollida. Això els alumnes ho podran veure comparant les músiques d'una banda i altra de la Mediterrània.

Alguns exemples són: Carlos Cano amb les seves Crónicas Granadinas, on es reflecteix la convivència i posterior marxa dels àrabs i berbers de la península ibèrica; o les cançons mallorquines com les que canta Maria del Mar Bonet: La segada del bon moro i Cançó de les princeses africanes (segons un vell relat mediterrani) en són bons exemples. Sobre aquests autors es pot trobar més informació a :

http://www.antonioburgos.com/enlaces/varios/cano.html
http://www.arrakis.es/~joanman/mariacat.html

Respecte dels antics romanços on es mencionaven els 'moros' que van viure a la Península, en tenim alguns que podeu mostrar com exemple als vostres alumnes a les següents pàgines webb:

www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/amades-bcn.html
www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/intercat/renaix99/ pre_renaix/gonieta.htm
www.ua.es/dfcat/literaturacatalanamoderna.htm

Han sorgit músiques a l'Orient i especialment al Magrib, i denunciaven la situació que vivien juntament amb l'egípcia Um Kulzum. Són autores que denuncien les injusticies que es fan contra els seus pobles, igual que als Països Catalans ho va fer el moviment de la Nova Cançó, en la lluita contra el franquisme. Si voleu anar més enllà, podeu utilitzar el text sobre el rai o autors com Thamila o Cheb Hasni, i la denúncia que els joves fan de la societat dominant fins i tot en els nostres dies de "Operación Triunfo".

http://www.afromix.org/disco/artistes/cheb_hasni/index.es.html

http://www.mundofree.com/dialectrica/rai.htm

També us deixem la lletra d'una de les cançons més emblemàtiques de M. Del Mar Bonet:


Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala
la mare quan surt a obrir,
porta la bata posada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

'El seu fill, que no és aquí?',
'N'és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?'
El fill mig es desvetllava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'estava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor

 

tement un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells -potser el que mana-
que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

De matinada han trucat,
-la llei una hora assenyala-
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'


Lletra: Lluís Serrahima
Música: Maria del Mar Bonet 1968


També us facilitem la lletra de la cançó de SKA-P, El vals del Obrero.

El vals del obrero

Orgulloso de estar entre el proletariado
es difícil llegar a fin de mes
y tener que sudar y sudar
"pa" ganar nuestro pan.
Éste es mi sitio, ésta es mi gente
somos obreros, la clase preferente
por eso, hermano proletario, con orgullo
yo te canto esta canción, somos la revolución.
¡SI SEÑOR!, la revolución,
¡SI SEÑOR!, ¡SI SEÑOR!, somos la revolución,
tu enemigo es el patrón,
¡SI SEÑOR!, ¡SI SEÑOR!, somos la revolución,
viva la revolución.
"Estyhasta" los cojones de aguantar a sanguijuelas,
los que me roban mi dignidad.
Mi vida se consume soportando esta rutina
que me ahoga cada día más.
Feliz el empresario, más callos en mis manos
mis riñones van a reventar.
No tengo un puto duro, pero sigo cotizando
a tu estado del bienestar.


Respecte a la Kabília, podeu trobar més informació a http://www.race.es/guiapaises/africa/age/age000501.shtml . Intenta situar-la a un mapa del Magrib.

Lole y Manuel o Juan Peña 'El Lebrijano' són fruit del mestisatge. Si voleu, podeu treballar amb aquests autors i consultar sobre ells a :
www.geocities.com/Wellesley/2527/mujer.html
www.montreuxsounds.ch/database/1991/1294.htm