cap9

9. EL SEGON VIATGE A ORIENT

A partir d'aquí les dades que hi ha sobre la seva vida són especialment escassos; el misteriós Badía-Ali Bey és, a partir d'aquest moment, àdhuc més misteriós. Mai regressarà a la pàtria carnal, si bé sol·licitarà el perdó a Ferran VII. La seva missiva mai va ser contestada. Curt de diners, decidirà publicar els seus records en un llibre que ha passat a la història de la literatura d'exploració com un clàssic: "Els viatges de *Ali *Bey". El llibre va ser un èxit a França i es va traduir a tots els idiomes europeus, tot i que l'edició més tardana a aparèixer va ser l'espanyola...

En 1815 va casar a la seva filla amb un Acadèmic, D'Isle/ de Sals. En produir-se la caiguda de Napoleó i la pujada al tro del germà de Lluis XVI, Lluis XVIII, aquest va requerir la col·laboració de Domènec Badía. Poques setmanes després partia per al seu segon viatge a Orient. El rei li va atorgar el grau de Mariscal de Camp. La seva missió al partir a la fi de 1817 de París era secreta. Les seves credencials no anaven a nom de Ali Bey, sinó del pare d'aquest, Otman Bey. La raó d'això era que molts coneixien ja la veritable identitat de l'aventurer. També es diu que potser va tenir algun "affaire" amb una dona àrab.

Les dones musulmanes

La visió que tenim de la dona magribina o àrab és la dona amb un mocador al cap o totalment tapada i vestida de negre, però tal com diu Paul Balta, escriptor especialista en el mon àrab:

La mujer magrebí no es una sino múltiple puesto que engloba a la mozabita que en la calle sólo muestra uno de sus ojos tras su velo, a la saharaui que baila gozosamente con la cara descubierta y a la azafata del aire con minifalda.
Los islamistas desean cortar las amarras con Europa, entre otras razones porque temen que la sociedad musulmana sufra el devastador contagio de sus costumbres, sistemáticamente consideradas corrompidas y gangrenadas por la pornografía. Allí la mujer, sin velo -piensan los islamistas-, (...) al trabajar en el exterior, perturba, al menos triplemente, el orden social; fomentadora de la tentación, rival y ladrona de empleo, responsable de la destrucción de la célula familiar (...), los islamistas ofrecen como única solución al repliegue sobre un orden patriarcal antiguo y mediterráneo; estricta separación de sexos, prohibición absoluta de cualquier forma de enseñanza mixta desde la escuela primaria a la universidad y mujeres en casa.

PAUL BALTA: EL GRAN MAGREB DESDE LA INDEPENDENCIA AL AÑO 2.000 Pàg .273

Comenteu a classe aquest text, podeu analitzar-ho plantejant-vos algunes qüestions:

Creieu que totes les dones haurien de tenir un treball remunerat?
Si en una empresa es fa reducció de plantilla, qui creieu que ha de marxar primer: una dona casada i amb un fill o un home casat i també amb un fill?
Penseu que les dones s'ocupen més de l'estètica que els homes? Qui creieu que marca l'estètica femenina als països occidentals i al Magrib?
A la nostra societat hi ha homes que pensen que la dona és inferior i que ha d'obeir a l'home? Comenteu algun cas que conegueu.
Hem extret de El País del 4/9/94 un article respecte a les posicions de l'església catòlica i musulmana pel que fa als anticonceptius (Jornades Nacions Unides sobre població i Desenvolupament). Llegeix-lo i respon les següents preguntes:

Creus que la religió catòlica i la musulmana intenten controlar les dones?

Què en penses de que el Papa digui que s'han de tenir més fills, que no s'han de prendre anticonceptius, que no s'han de tenir relacions sexuals fora del matrimoni ?

Como jefe del Estado Vaticano (...) y su voz, que condena el uso de medios artificiales para el control de la natalidad y ve en el documento base una legitimación de la práctica del aborto como medio de planificación familiar, encuentra apoyos en el fundamentalismo islámico.

(...) y que llevó hace dos años al Papa a condenar el uso de preservativos en un viaje a la castigada Ruanda (donde las mujeres tienen una media de 8,5 hijos), ahora azotada por los conflictos tribales y entonces ya víctima del sida.

(...) El islam no es homogéneo, como tampoco lo es el mundo bajo la órbita del catolicismo: en Italia o España, por ejemplo, sus gobiernos han despenalizado el aborto y el uso de métodos anticonceptivos es generalizado entre los fieles. Es la moral privada frente a la jerarquía católica.

Las diferencias también son apreciables en el islam. Así, frente a las condenas de Arabia Saudí, Sudán o Líbano, (...) figuran Túnez, Marruecos o Argelia, donde progresivamente se han ido implantado políticas de planificación familiar.

(...) las autoridades religiosas de esos países han emitido fatwa (recomendaciones jurídico-religiosas), autorizando e incluso recomendando los métodos anticonceptivos.

(pag.27/sociedad)

El 18 de gener de 1818 va escriure des de Milà una última carta a la seva família, carta premonitòria i veritable presagi de mort: "Escrivint aquest paper, que m'ha costat algunes llàgrimes i bastant esforç, em sembla que us tinc davant dels meus ulls, que us veuen per última vegada". Una última carta arriba, per via diplomàtica des de Constantinoble el 20 de març del mateix any. A partir d'aquest moment ja no hi ha notícies seves. La versió generalment acceptada va ser que va morir assassinat prop de Damasc en 1819 segons uns i en 1822 o 1824 segons uns altres. Els instigadors del seu enverinament serien els diplomàtics anglesos que tindrien la seva missió com un intent del govern francès de guanyar influència en la zona.

En registrar les seves pertinences van trobar una creu que duia penjada en el pit i un company de caravana, Abd-el-Carim, "Agá dels Africans" es va quedar amb una part dels seus papers. La resta va ser adquirit per una dama anglesa, Lady Lucy Hester Stanhope, neboda del primer ministre anglès Pitt. Sabem que Badía era molt aficionat al símbol i a la criptografia i fins i tot utilitzava els signes astrológicos per a referir-se a cada dia de la setmana. Així per a esmentar el diumenge (sunday) utilitzava el signe del Sol, per al dilluns, el de la Lluna, etc.

Index

Següent