2. ELS PRIMERS ANYS: EL NEN PRODIGI ES FA GRAN.
    ELS PRIMERS PROJECTES.

Domènec Badía va néixer a Barcelona en 1767 i va ser batejat a la Catedral. Mai va trepitjar un aula universitària però la seva cultura era molt superior a la mitjana, i no sols en llengua àrab i cultura islàmica, sinó que també va estudiar pel seu compte astronomia i física, història natural, matemàtiques i filosofia. Va travar amistat amb Simón de Rojas Clemente, un altre *orientalista apassionat .

Què és un orientalista? Busca-ho al diccionari. També et proposem que a través dels següents textos, ens diguis quines influències al llarg de la història ens han deixat els pobles d'Orient.

Als 14 anys ja ocupava un lloc de funcionari a Granada i poc després apareix com Comptador de Guerra amb honors de comissari, però resultava evident que un esperit tan conreat no anava a resignar-se a passar els millors anys de la seva vida darrera un escriptori. Carles IV el va nomenar després administrador de tabacs de Còrdova. Contava aleshores el nostre home 26 anys i seguia acumulant saber i erudicció.

En 1791 es casa amb Maria Berruezo, la seva entranyable "Mariquita" de la qual no se separarà excepte en les seves aventures i viatges. El 7 d'abril de 1801, presenta a Godoy, primer ministre del rei Carles IV, un projecte en el qual ha treballat amb Clemente, durant diversos anys. És la memòria d'una expedició científic-geogràfica que hauria de recórrer la major part d'Africa. El Príncep de la Pau, Godoy, es va sentir atret pel projecte, doncs ja preveia que l'imperi Espanyol a Amèrica acabaria per esfondrar-se i que calia buscar territoris nous i més pròxims sobre els quals estendre el domini espanyol. Àfrica quedava, en ordre de proximitat, en primer lloc. Així que Godoy, quan va examinar detingudament el projecte de Badía, es va limitar a reconduir-lo en interès de l'Estat.

AMPLIACIÓ: l'IMPERI ESPANYOL A L'AMÈRICA LLATINA

Et proposem una sèrie d'activitats per conèixer l'imperi espanyol a América.

Molt sovint fem servir el nom de Llatinoamèrica o d'Amèrica Llatina per fer referència a la part d'Amèrica que fou colonitzada pels espanyols i portuguesos, i així marquem les diferències amb l'Amèrica anglosaxona. Però aquest nom, Llatinomèrica, no fa justícia a la realitat socio-cultural d'aquest continent, perquè no engloba els pobles indis i negres. Al costat d'una Llatinoamèrica, hi ha una Afroamèrica i una Indoamèrica, les quals han estat sota el domini colonitzador de la primera.

A què ens referim en parlar de Llatinoamèrica, Afroamèrica i Indoamèrica ?

El cert és que l'ocupació espanyola entre els seglex XV i XIX va provocar forts trasvalsos per la població que vivia en el continent abans de l'arribada d'espanyols, portuguesos, anglesos i francesos.
A partir de la invasió dels seus territoris, moltes societats indígenes es desestructuraren i molts nadius americans van ser forçats a treballar com a esclaus. D'altres, van poder refugiar-se en àrees fora de l'abast dels invasors, llocs deshabitats de difícil accés i amb dificultats per sobreviure, on van aconseguir, però, construir societats noves, resistents i diferents a la nostra'.

Sel.lecciona la informació que trobaràs a internet sobre algun dels pobles indígenes americans (maputxes, maies, o altres) i fas un informe sobre el mateix. És important que facis aportacions sobre com viuen actualment aquests pobles i que tot això ho plasmis en un mural.

Un altre trasvals significatiu és el de les migracions europees cap al Nou Continent:
"Se estima que del siglo XVI al XVII fueron a las Indias unas 500.000 personas, la mayoría de Andalucía, Extremadura o
Castilla. (...)Mientras en la Península se hostigó a judíos desde el mismo 1492; a tachados de homosexuales con una
Pragmática de Medina del Campo, 1497, encomendando a la Inquisición la quema de los condenados que perderían
sus bienes; a moriscos y gitanos desde 1499; a heterodoxos cristianos (luteranos, erasmistas o calvinistas), a partir de
1525. (...).
En el siglo XVIII otros 250.000 españoles emigraron hacia las colonias, primando ahora catalanes, montañeses, vascos, gallegos y canarios (...). A fines del siglo XIX hubo una nueva emigración europea a América. (...) La mayoría de los recién llegados (a América) fueron adjudicados a actividades agrícolas y extractivas. Desde 1880 hasta 1930 pasaron a Latinoamérica más de 3.500.000 españoles, representando menos de un quinto de la población peninsular hacia 1900. Algunos huían del servicio militar, pero la mayoría se vieron obligados a abandonar su tierra debido a los cambios en la agricultura. También salió mucha gente de Levante dirigiéndose más al Magreb que a América.

-Quanta gent vinguda d'Europa va emigrar cap a América? Creieu que el que es van trobar era molt diferent al que ells coneixien. Us proposem que us poseu en la pell d'un d'aquells immigrants i escriviu una carta a un conegut seu que es va quedar a la Península.

També et proposem que busquis informació sobre "els indianos", catalans emprenedors que a finals del segle XIX varen viatjar a América per aconseguir riqueses i que entrevistis algun company del teu institut o conegut que provingui del continent americà i et permeti fer una redacció explicant la seva vivència migratòria.

Index

Següent